De veritat que no ho sembla que siguem a finals de juliol. Ara, a les 10 tocades, el sol s'ha post però la temperatura és rarament agradable. Sota les bombetes del carrer un parell, només hi ha un parell de cuques de llum s'atansen a prendre els seus rajos a tocar de vidre. I aquesta temperatura rarament agradable s'acompanya d'un grau d'humitat insospitadament lleuger. Ni les parets ni el terra de la terrassa desprenen aquella tebior estiuenca que altres anys les feia suportables al tacte amb la marinada. Avui fins i tot n'hi ha que diuen que tenen fred!

No deu pas ser això del canvi climàtic? Ens deien que tot plegat s'escalfava i ho demostraven amb centenars de fotos de les glaceres i amb vistes aèries dels pols que poc a poc, a vista d'ocell, es feien més i més petits. Sostenc la teoria no gens científica que la terra és sàvia i que s'està posant del costat dels productors de petroli que veuen perillar els seus paradisos esquiables al bell mig del desert, arruïnats per l'arribada del cotxe elèctric, o bé que són ells mateixos qui n'han feta alguna que ens està refredant el planeta! Tu diràs, els rics!

I amb tot plegat què? Què ha de durar molt aquesta llei de temps? (és la pregunta que ja fa dies que tanca tots els telenotícies).

Pels qui com jo això de la calor ens aixafa, aquest és un dels estius més agradables que recordem i em proposo mirar d'aprofitar-lo més que cap altre! Aprofitaré per fer tantes passejades com pugui, si cal en companyia d'un paraigua, deixaré que l'airet em rellisqui per la cara i, perquè no dir-ho, me'n fotré de tota la colla que busca desesperadament el sol amb l'amargor del qui perd les vacances o del que no les aprofita. Senyores i senyors, algú us ho havia de dir: Al mal temps bona cara!

BON ESTIU