Ja fa ben bé quinze dies que plou de manera generosa, amb petites estones de clarianes, però plou i les reserves d'aigua augmenten. 

El verb precipitar deu voler dir quelcom semblant a caure pel seu propi pes, i això és ben bé el que ha passat, m'ha caigut la jubilació per incapacitat pocs mesos abans que caigués perquè tocava, quan els dies ja han sigut prou i deuria ser l'hora. L'afronto amb certa indiferència, fa molts dies que faig vida de jubilat, de jubilat que no es troba bé però, al cap i a la fi, de jubilat.

Em van fer una revisió i la cosa s'ha accelerat. El dictamen purament basat en els informes mèdics, car el metge avaluador no m'hauria tocat si jo no li hagués donat la mà per saludar-lo i acomiadar-lo - només em va preguntar si dormia bé - cosa que ja llueixo, amb la cara pago - doncs no, no dormo bé! La resta de preguntes pura verificació rutinària.

Avui he rebut la notícia del dictamen i he procurat omplir el munt de paperassa electrònica i l'he retornada per treure-m'ho de sobre aviat. Ara espero no haver-la cagat en res! Tot el tràmit l'he fet telemàticament, no hi ha hagut contacte personal amb ningú, a veure si l'hauré vessada o no, en tot cas ara tinc el temps que em calgui per arreglar-ho, espero.

Nova vida diuen. Ara mateix no hi poso referents, deixaré que precipiti mentre cerco un banc on queixar-me i una obra per visitar.

Apa, que tingueu salut i peles!