Definir el caràcter Sala no és pas complicat, són gent de feina. Treballar era el més important, i sobretot fer-ho bé. El grau de perfeccionisme els Sala l’aplicaven a tots els moments de la seva vida laboriosa. Mai veureu un sala amb un sol cabell fora de lloc, una sabata sense enllustrar ni una sola arruga a la camisa. Ser un Sala era néixer forçosament l’onze de febrer, tots els Sala naixien el mateix dia. Els Sala, sense anar més lluny, es casaven sempre el dia 1 de maig, festiu per als treballadors, no es podia pas perdre ni un sol dia de feina! Com deia, el perfeccionisme l’aplicaven a tots els aspectes de la seva vida.

Roscant i cargolant el negoci havia passat de pares a fills fins a la vuitena generació, la dels Sala Petits. Al negoci se'ls coneixia amb aquest malnom i a fe que no era pas per la seva mida, eren més aviat alts i curts de pes, el malnom venia perquè l’empresa s’havia especialitzat en fer les rosques i cargols més petits que hi havia sobre el planeta. Eren elements minúsculs i de precisió que feien servir els millors rellotgers suïssos i els fabricants d’òptiques fotogràfiques i per als microscopis. Les seves peces minúscules i extremadament precises tenien aquesta generació l’acompanyament d’eines fetes a mida, caríssimes però eficaces i de gran rendiment. Centenars de milers de cargols i rosques havien sortit de la fàbrica dels Sala Petits, tots junts potser cabrien dins d’una capsa de sabates, però els Sala Petits n’estaven molt orgullosos del seu producte.

Els seus cargols i les seves rosques s’havien miniaturitzat fins un extrem quasi imperceptible a la vista. Darrerament els enviaments els feien per correu, en sobres convencionals que podien contenir un parell o tres de milers d’unitats perfectes sense suposar un increment al preu dels segells. Però aquest va ser el final dels sala, la nanotecnologia els va fer uns inadaptats i les noves nanopartícules i els super-materials havien trencat el mercat de la rosca i el cargol per sempre.

Però els Sala han sabut reinventar-se i ara tornen a fabricar rosques i cargols, però aquesta vegada no pateixen pas per la precisió, més aviat s’han impregnat de la moda de la gastronomia creativa i ara fan rosques i cargols… de massapà. Les seves rosques i cargols tenen més aviat un mercat reduït però en fan per viure confortablement. Ara els Sala neixen i es casen el dia que els surt dels nassos, van una mica passats de pes i es posen el mocador al cap sense patir per si esperruquen, el món dels Sala s’ha girat com un mitjó, i tot i que les germanes encara porten el museu arqueològic de la rosca i del cargol i que segueixen distribuint recanvis roscats per a col·leccionistes, fins que els excedents s’esgotin, la major part de la família treballa a la pastisseria i, ves per on, aquest any faran la primera sèrie de rosques de reis, amb la fava i la figureta i amb la corona al mig. Heus aquí, el final més dolç per a la indústria del cargol i de la rosca.