A cop de roc!
Aquest estiu hem anat a un parell de fires d'aquestes medievals on els venedors s'hi disfressen, hi ha gent que fa volar mitja dotzena d'ocellots, i també hi ha quatre mossos forçuts que s'esbatussen a cop d'espasa. A totes dues fires hi hem trobat paradetes de minerals on s'hi lloava el paper curatiu de les pedres. Eren en un lloc distingit i presidides pel gurú de torn que es dedicava a rentar-les i purificar-les abans de lliurar-les a clients i a clientes convençuts i convençudes. Al taulell hi havia pedres per a tot: per als nervis, per a la bona sort, per al mal d'esquena, per a millorar les relacions de parella... Les pedres ho curen tot, segons deien, només cal tractar-les acuradament.
 |
| aquesta diuen que és calmant... |
A casa en tenim unes quantes d'aquestes pedres i ara no en vull pas discutir-ne el paper curatiu. No puc perquè gràcies a déu no les hem necessitat: en general puc dir que a casa tenim una mala salut de ferro!
Segons sembla, des de temps immemorials a les pedres se'ls ha atorgat aquest poder curatiu i hi ha estudis que ho asseguren científicament. No vull pas crear opinió, però penso el que és segur és que no tindran d'efectes secundaris indesitjats, si més no si no hi ha algú us les llenci i us clavi un bon cop de roc o us en surti una al ronyó, en aquest extrem sí que hi tinc experiència!
Per acabar, us voldria dir que mentre us escric aquestes lletres duc a la butxaca una castanya: La meva àvia sempre m'ha dit que servia pel mal d'esquena i per a les cervicals. Ella sempre posa una cabeça d'alls darrera la porta, assegura que duu la salut a la casa i que no deixa entrar els mals esperits. No són pedres però suposo que l'efecte deu ser similar...
Apa, salut, Rock i pedres!