dissabte, 5 de maig del 2012

dissabte, 5 de maig del 2012

Obsolescència programada

Divendres passat mentre dinàvem va sortir el tema. Aquest terme fa referència a que la majoria dels productes que produïm avui tenen una vida programada curta, cada vegada més curta. Una nevera ha de durar cinc anys, una bombeta un i mig, etc... Resulta que fabriquem les per tal que s'espatllin i s'hagin de canviar sovint per fer-ne de noves i això porta a una espiral de consum i de rebot a un espiral més gran encara de generació de residus.


Us heu preguntat mai: quan li queda a la meva nevera? I a la torradora? I la bombeta del meu cotxe? Segur que no ens ho plantegem... Solem posar aquest tema al bloc dels "imprevistos" del pressupost domèstic. Que ens agafin confessats si peten a la mateixa setmana la rentadora i el rentaplats (a mi em va passar amb l'assecadora i la tele...): adéu al pressupost de tot l'any!


Intueixo que la societat del benestar es va generar amb la mateixa obsolescència: Havia de durar un màxim de 200 anys i s'estan esgotant. El sistema capitalista el degué inventar per fer "durar" una mica més els treballadors de la Revolució Industrial. Van pensar: "donem-los escola i metge o ens duraran quatre dies...". Ara resulta que durem massa!

Si ens en volem sortir, ens tocarà inventar alguna cosa nova. A veure si tenim seny i com a mínim el que generem és reciclable al 100%. Sembla ser que els patrocinadors del tema, els capitalistes i partidaris del liberalisme econòmic no hi havien caigut en que el mateix sistema es quedaria obsolet. Una crisi de no res i tot és a punt de petar!

Hi ha esperança, però?  Fixeu-vos en els "no vull pagar" i en els "no puc pagar" o en l'inventor de la bombeta eterna (a dalt hi ha l'enllaç). La resposta és, per força, creativa. Mentre dinàvem, deia, algú va treure el tema que ens hem de fer autosuficients i tornar al sistema del bescanvi. Això ja fa temps que ho fem, canviem hores de feina per diners i dels impostos en l'intercanvi ens en donaven escoles i metges. Deuria ser encertat, si ens intercanviem serveis, productes, etc... sense passar pel sosteniment dels serveis comuns ara que cada vegada són pitjors, donarem lloc a un nou sistema micro-societari, de societats petites, altrament dites "comunes". Potser ara veurem que els "flower power" tenien raó!


Apa, flors i primavera!