dissabte, 5 de maig del 2012
Política
Obsolescència programada
Us heu preguntat mai: quan li queda a la meva nevera? I a la torradora? I la bombeta del meu cotxe? Segur que no ens ho plantegem... Solem posar aquest tema al bloc dels "imprevistos" del pressupost domèstic. Que ens agafin confessats si peten a la mateixa setmana la rentadora i el rentaplats (a mi em va passar amb l'assecadora i la tele...): adéu al pressupost de tot l'any!
Intueixo que la societat del benestar es va generar amb la mateixa obsolescència: Havia de durar un màxim de 200 anys i s'estan esgotant. El sistema capitalista el degué inventar per fer "durar" una mica més els treballadors de la Revolució Industrial. Van pensar: "donem-los escola i metge o ens duraran quatre dies...". Ara resulta que durem massa!
Si ens en volem sortir, ens tocarà inventar alguna cosa nova. A veure si tenim seny i com a mínim el que generem és reciclable al 100%. Sembla ser que els patrocinadors del tema, els capitalistes i partidaris del liberalisme econòmic no hi havien caigut en que el mateix sistema es quedaria obsolet. Una crisi de no res i tot és a punt de petar!
Apa, flors i primavera!
