Els qui prenem un medicament cada dia des de fa molts anys tenim un segon calendari que es basa en la durada de les caixes de 30 pastilles. Ja me n'he pres massa de senceres, des que sé que m'han d'operar ja me n'he empassat set - això deuen ser més de dues-centes pastilles -  i l'espera em desespera. També cauen les sèries i les temporades, les jornades de lliga i les festes patronals l'una darrera l'altra. 

Quasi diàriament rebo missatges de gent amb la qual no tinc contacte regular preguntant-me com ha anat la cosa. Els dits del Wapp ja van sols cap a escriure "doncs no ha anat". 

Hem tingut un parell de dies amb pluges una mica abundants que ens feien molta falta però després de l'immens refredat que em va durar una setmana llarga quasi de confinament. Ara els bitxos de la gastroenteritis em van obligar a tornar a les drogues per poder dormir. Avui ja fa tres dies que no en prenc però encara hi ha "molèsties a la budellada". Tot just avui he sortit al carrer a caminar una estona en un segon intent, una mica forçant el tema, però tot ha anat bé.

Doncs apa, hi ha més dies que llonganisses... o potser no tants!