dilluns, 21 de novembre del 2011

dilluns, 21 de novembre del 2011

Eleccions

Diumenge vam anar a votar. Tornàrem a sentir allò tan tòpic: "és la festa de la democràcia". Aquesta vegada ens tocà votar qui volem que siguin els nostres diputats i senadors a Espanya. Quines coses,... ara vam haver de votar un Parlament que ens està fotent des que el van inventar!

Unes eleccions com aquestes on ja se sap qui guanyarà desmotiven els electors. Les enquestes van encertar els resultats i els mal anomenats "mercats" ja estaven reaccionant una setmana abans d'anar a votar. No els agrada el guanyador, volen "tecnòcrates", retalladors professionals al servei de l'especulació i la gran banca. En cap cas no vull defensar-lo!  Uns dies abans d'anar a votar ja vam llegir a la premsa anglesa, en un diari amb nom de riu, que es nota una manca de confiança envers el futur guanyador i la crisi es va acostar a una situació -també mal anomenada- de rescat. Avui els mercats igual que ahir, i això que ens acaben de cobrar el que val el Banc de València. Apa, i l'han pagat amb els diners dels pobres!

Com ens en sortirem? Ni a Europa ni a Amèrica no n'hi ha cap d'Oncle Sam. Aquí  hi ha una senyora, la tieta Àngela, que remena els diners comuns d'Europa en funció dels mercats... I si voleu que us ho digui, no em puc imaginar cap oncle Mariano, me l'imagino amb els barrufets! La tieta diu als nebots que retallin, que rebaixin i rebaixin les prestacions socials, que ajudar nebots malbaratadors és il·legal! Per a aconseguir-ho ha exigit que li col·loquin els tecnòcrates a manar a Itàlia i a Grècia. I qui són? Els nebots més influents, quasi tots ex-Goldman Sachs! Fins i tot el seu nebot predilecte, el francès i que la troba lletja com un pecat, li demana que afluixi, que ens ofegarà a tots! Però la tieta res de res, segueix aferrada al seu missal adormit. No li desitjo pas cap grip que se l'endugui cap al forat profund, el que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú, però ens hi està portant a tots al forat, de moment al del set per cent!

Els resultats de les eleccions, els pastissos i les barres, les enquestes i tota la parafernàlia electoral s'estat fonent com un terrós de sucre moreno a la tassa de te de marca de la tieta. Ara és igual qui hagi guanyat o perdut, manen els Merkats. Els mercats i la tieta Àngela!

Records a totes les tietes!