dijous, 17 de novembre del 2011
Salut
Una de virus
Aquest any el virus s'ha comportat de manera diferent, o més ben dit, el meu organisme s'ha comportat de manera diferent que altres vegades - suposo que ja sabeu que els virus no es mouen ni tenen sensacions -. Bé, doncs aquest el meu virus de la collita del 2011 porta associada una dosi letal de mal d'orella, tres dosis de tos intensa i només dues de febre més aviat fluixeta. Els seus efectes es deixen sentir des de divendres passat. Tot plegat s'inicià amb un mal d'orella espantós acompanyat de vertigen, pèrdua de gana, dolors musculars,... Fet i fotut com una grip de segona divisió.
Amb automedicació, amb un còctel de medicaments la cosa va anar passant fins el dilluns a la tarda que la congestió del nas em portà ulls plorosos i cara de fàstic. L'endemà em vaig aixecar amb molèsties però amb quatre pastilles s'arregla - quatre de comptades - però... A la tarda, com als nens petits em va pujar una febrada d'una oportunitat quasi mil·limètrica: encaixava amb la vaga dels metges. La meva metgessa de capçalera es sumà a l'aturada de dos dies contra les retallades i, tot i aprofitant els metges de pagament, em vaig fer visitar per un vell conegut vostre - el de les nous, el kiwi i les pastanagues! L'home sorprès que aparegués sense tenir hora em va fer lloc, desprès de passar la targeta - evidentment - i em va receptar el darrer crit en tecnologia farmacològica - un medicament nou amb nom d'heroi gal - que segons ell ho curava tot!
Avui que ja fa una setmana i que encara tinc febre i ja he vist la metgessa, me n'he pres el primer comprimit i de moment no hi noto gaire però em va dir que trigava una setmana a fer efecte. Això em recorda el Dr Macià, al cel sigui, el metge dels meus avis i dels meus pares, pare del metge que em va "classificar" i cap del servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, quan em van haver d'operar del cor. En Macià pare, fa gairebé quaranta anys, ens deia: Tots els refredats són iguals, te'ls curaràs tu mateix amb una setmana de "covar" i amb pastilles en set dies! El recordo entranyablement aquell home, vell i atrotinat que, rere d'aquelles ulleres bifocals, no dubtava a diagnosticar-te clavant-te un bolet i observant la reacció del teu rostre. Us ho asseguro: era una eminència! Sabies que quan hi anaves el més segur era rebre però que l'encertava sempre i que quasi sempre et donava galetes de Camprodon o piruletes!
Cuideu-vos i que no us atrapi cap virus, o hauríem de dir que no us situeu a la seva trajectòria!