Fer feliç a la gent és una missió per a un Superheroi dels Amics de les Arts.. Aquell friqui que vol salvar el món i fins el català ben pronunciat, encara que sigui amb els calçotets per fora!

Jo mateix!

La felicitat com a idea en abstracte és molt complicada de definir. N'hi ha que pensen que ser feliç només ho poden ser els rics. Ens diuen “els diners no fan la felicitat però ajuden!” I si ens preguntem que vol dir ser feliç? Si definim aquest terme en aspectes pràctics podem afirmar que són feliços els que aprenen a ser-ho amb el que tenen a mà de manera ben dosificada: prou diners, prou salut i prou amor (que deia la cançó)! Amb aquests tres mínims coberts l'anar fent quotidià ens portarà a l'estat de felicitat mesurable. Quan som petits, santa innocència, ens pot fer feliços momentàniament quasi qualsevol bajanada: un cromo, un somriure, quatre paraules,...

L'edat ens porta exigència i esdevenim infeliços per la necessitat de marcar-nos camins cap a la felicitat – recordeu les paraules de més d'un polític sobre la crisi: heu estirat més la mà que la màniga ... sempre des d'una posició de felicitat institucional- Necessitem reptes per ser feliços. Fa uns dies un club de futbol on tothom sembla feliç, i per la data ja deveu entendre de qui parlo, presentava un nou jugador que manifestava a la roda de premsa que jugar-hi havia estat la il·lusió de la seva vida, que venia per aprendre dels que en saben més. Aquest xicot provinent dels suburbis xilens no podia amagar la cara de la felicitat! Pel que s'ho guanya, com aquest que parlàvem, arribar on ha arribat deu ser el summum de la felicitat. Avui mateix un pare somali es lamentava a la televisió per no poder alimentar els seus nou fills. Res més lluny d'ell la felicitat!

El nostre món, desgraciadament, l'hem pensat per que hi hagi gent feliç i gent infeliç, gent contenta i gent indignada però en qualsevol cas, potser seria hora que ens ho repenséssim. Fer-ho potser ens faria més feliços.

Au, sigueu feliços i felices i com sempre,

BON ESTIU!