divendres, 25 de novembre del 2011

divendres, 25 de novembre del 2011

Pare Noel, pare!

Ja s'acosten les festes del solstici d'hivern, altrament dites del Nadal: temporada  de consumisme recalcitrant. Els que manen esperen de nosaltres que ens gastem el que tenim i el que no tenim... Però aquest any la cosa s'haurà de moderar perquè hi ha crisi, molta crisi... Per a nosaltres, per a la gent que toquem de peus a terra perquè no tenim calers per fotre el camp volant a esquiar a l'Argentina, ja ha començat la "marea vermella". Als carrers i a molts centres comercials ja hi ha penjades llumenetes de colors i ja estan a punt per encendre-les. Les imatges de Pare Noel apareixen per tot arreu. Les botigues asiàtiques de baix preu, "les dels xinos" que en diem nosaltres, estan més que preparades per a inundar el planeta de Pares Noel enfilats en una escala. Segur que d'aquí a pocs dies, ara que ha plegat de ploure, la ninotada vermella inundarà els balcons i les façanes i segur que amb més preeminència que les senyeres per Sant Jordi i fins que per l'onze de setembre (per cert, suposo que ja sabeu que de senyeres també en venen i baratetes a les mateixes botigues).

Ja és ben trist que la figura d'un obès nadalenc, no gens adaptat a la dieta mediterrània i amb unes dades de colesterol que fan feredat, amb les galtes sospitosament vermelles i amb un vestit de vermell molt i massa abrigador per al canvi climàtic, fet a imatge i semblança del de l'anunci quasi prehistòric del refresc de cola, sigui encara la imatge publicitària de les festes de casa nostra. Si bé podem arribar a acceptar "mantegades" com animal de companyia o que les estrelles mediàtiques protagonitzin un anunci de cava bombollós, el tema del Pare Noel s'està passant de rosca!


Els infants i les infantes -ara no sé si toca això en aquests mals moments per a la monarquia- l'han adoptat com a símbol del Nadal modern al Pare Noel, naturalment perquè el veuen per tot arreu. El tió, pobret, la nostra bèstia autòctona, el personatge nacional i escatològic per antonomàsia, està quedant arraconat i  aviat serà un "rara avis" de tractament quasi exclusivament escolar! Probret, com que no té imatge mediàtica! Amb la crisi veig a venir que  el grassonet del nord s'imposara i que acabarà manant a on no li toca. Em temo que si pares i mares s'han de posar a triar optin per la decisió dels que de veritat manen a casa, encara que tampoc no els tocaria: -és que els nens i nenes m'ho demanen... La cosa està fotuda: som a un país on quasi un de cada tres ciutadans està en situació de pobresa i ens gastem els doblers fent penjar espantalls vermells de les balconades!

Per demostrar que aquesta comèdia del Pare Noel ja dura des de fa anys i que és una campanya perfectament orquestrada, us voldria explicar el que em va escriure fa gairebé  quinze anys una alumna que aleshores en tenia set. La noia, baixempordanesa de soca arrel, tot i fent una redacció en la llengua de l'imperi, va escriure: ... a mi casa hemos puesto unos papuneles al lado del bailén pero mi mama dise que no le gustan los abros de Nadal". Això era ara fa quinze anys, o sigui que el tema del Pare Noel ve de lluny, de molt lluny i creix més i més cada dia!


Tot i la crisi mantinc un bri d'esperança i estic segur que si el tió vol, com que ell sempre s'aixeca molt d'hora, molt d'hora, tindrà forces i es podrà cagar en els rics del nord, en els directius d'aquella caixa que es van assignar plans de pensions milionaris, en les agències de qualificació i en tota la seva parentela, fins en el Pare Noel!
Que et vagi de gust!