divendres, 16 de desembre del 2011
Política
Els "intocables"
Els funcionaris, com un servidor, servidors públics per voluntat pròpia, ens veiem abocats aquestes dates nadalenques a una nova retallada de les nostres retribucions. Ara diuen que no ens poden pagar la paga de nadal, que ens haurem d'esperar i que, en qualsevol cas, una part ni se sap quan la cobrarem. I diuen també que això tot just acaba de començar!
Ja es veia a venir des de fa dies que havíem de rebre, estava cantat! Quina martingala hi ha que sigui més senzilla, que provoqui més l'assentiment dels que més pateixen la crisi, dels autònoms, dels que no tenen feina o veuen perillar la seva i fins de la tieta Àngela, que retallar el sou dels que tenim feina fixa, feina per a tota la vida! I és que jugar amb l'enveja envers el funcionariat de classe mitjana sempre ha donat un rèdit considerable mani qui mani! El que m'intriga és perquè tota aquesta colla donen per fet que abastar els rics ja és impossible, es dóna per fet que fotran el que vulguin, clar i català, que són els "intocables" de casa nostra. I és que l'ascensor social no funciona, diguin el que diguin però no funciona i cada vegada hi ha menys rics i més pobres! Més d'un 40% del poder adquisitiu hem perdut i encara no estan assadollats! Em podeu dir per què es venen més cotxes de luxe i "aparatus" amb la poma mossegada i més sabates o bosses de mà de més de mil euros que mai o perquè no ha tancat ni un sol hotel de quatre estrelles, o perquè els millors restaurants del món, molts a casa nostra, tenen llistes d'espera fins més enllà de la primavera? Hi ha una cosa clara, al país hi ha pasta, molta pasta però deu ser pasta negra, fosca, bruta i amagada perquè només serveix per al luxe dels privilegiats i no per crear feina! Em començo a convèncer que els "intocables" fan i desfan, que el frau fiscal deu ser magnífic (en el sentit superlatiu de l'adjectiu gran). Tampoc no albiro, suposo que per desconeixement del dret mercantil, perquè hi deu haver tantes fundacions de dubtosos objectius i per què ningú no gosa posar-hi la mà?
És que no hi ha ningú que tingui prou dallonses per fer obrir les caixes de seguretat que molts rics tenen als bancs o a sota el coixí i fer que ho declarin tot? I el que tenen en paradisos fiscals, perquè ningú no s'ho planteja? No, és més senzill retallar-nos els sous a nosaltres! Ui no, no els toquéssiu, que no els agafés un atac de mal de ventre i s'emportessin els diners... Ui quina por! Ho sento, encara que ho sembli no els envejo! En Serrat tenia raó quan deia a la cançó "En paus" ... que moririen com tots però això si, després d'haver viscut com Déu! Nosaltres, la classe funcionària, tenim la declaració de la renta segrestada, ens ho saben tot: el DNI, les hipoteques, fins l'últim cèntim de la nostra escapçada nòmina, tot, tot i tot! I tot i saber-ho, apa: fot-li tisorada!
Ja n'hi ha maneres de buscar-los les pessigolles, i ara ho dic amb ironia. Sense pensar-hi gaire se me n'acudeixen unes quantes -a part de la de les caixes de seguretat-. Per què no deixar que destrueixin tots els llocs de treball, que tanquin totes les empreses, totes! Que tothom es mori de gana i que ells visquin de renta fins que es quedin escurats? I si devaluem l'euro perquè els diners no els serveixin ni per encendre el foc! I si tornem a l'Edat Mitjana? La situació cada dia s'hi assembla més: viuen en castells, van amb molts i molts cavalls, s'escapen dels recaptadors, es casen entre famílies, controlen l'or i la moneda, les autopistes i els peatges, els molins i els pous de petroli... Si ja només falta que els tornem el dret de cuixa! Vinga home, quins pebrots!
Mai no m'he considerat del tot de tendència filovermellosa però és quan hi ha crisi que trobo a faltar l'esperit revolucionari! Comentava avui al Facebook que som un país de genolls i, a més a més estem segrestats pels bancs! Quan ja tinguem els pantalons més avall dels genolls ja no ens quedaran prou forces per tornar-los a cordar.
Apa, abaixeu el cap o... Cap a les barricades!
Bon Nadal...?
Bon Nadal...?