dissabte, 7 de gener del 2012

dissabte, 7 de gener del 2012

Rebaixes

S'ha acabat la Campanya de Nadal! Ara tocarà anar a les rebaixes. Veurem a la televisió i a les portades dels diaris aquella senyora que sempre és la primera a la cua d'El Corte Inglés de Plaça de Catalunya? Tindrà cinc cèntims per gastar-hi o es guanyarà un espai cobrant en algun programa de tele o de ràdio! Bona sort senyora i bones rebaixes!

Comencem el 2012 amb unes previsions catastròfiques per al país i per a la buxtaca. Serà l'any de la ben anomenada "LOAPA del finançament" i amb el record proper de les retallades i del cobrament "in extremis" de les nòmines del mes de desembre. El país haurà de patir la sotragada més forta des de la guerra civil! No voldria ser catastrofista però estarem d'acord: en Rajoy s'amaga massa perquè les seves intencions siguin nobles, i ja em sap greu dir-ho, se'ls hi veu que són contra nosaltres! Segur que es faria veure si com a mal gallec volgués fer ombra a "l'estadista internacional" que volia ser el fatxenda de l'Aznar, "el dimoni gros" que li deia la meva sogra, si cerqués el recolzament internacional a les seves polítiques i "passar a la "Historia d'España". Pel que sembla, l'homenot vol presentar a la Tieta Àngela uns comptes sanejats en temps rècord - ara que "els mercats" li volen afaitar la barba (a la Tieta, no pas a en Rajoy)! Vol posar "España" com exemple de mesures econòmiques rigoroses sense remullar-se la barba! Ens estan portant al final d'una rampa que ja fa anys que fa baixada. Qui es recorda ara d'aquella presidenta que va provar de prohibir l'expressió "Espanya ens roba" o "espoli fiscal"? Si heu fet clic a l'enllaç anterior veureu un programa antiquat i caspós (qui va fer els números és Espanya). Crec que s'està fent l'hora de treure el cap i d'amagar la cartera. Al vídeo ens parlen dels mètodes de càlcul. Només n'hi ha un de bo de mètode de càlcul, vinga home, que no ens vinguin amb sopars de duro!

L'altre divendres mentre llegia un enllaç d'en Vicent Partal al Facebook veia que un polític independentista declarava que el tancament de caixes s'estava fent inevitable. Crec que no anava desorientat - tot i la seva poca experiència política -. El Mateix Partal m'enviava l'enllaç a una entrevista amb Sala i Martí - que d'economia sembla que en sap força més - i que, ves per on, arribava just a la mateixa conclusió. Entre tots dos escrits vaig concloure, com ells, que si qui més paga a Espanya ha de controlar el tema i que si som els catalans qui més paguem hem de ser qui hem de controlar que fa Espanya amb els nostres diners. Per més política que hi hagi, sempre s'ha de complir l'adagi: qui paga mana!

És el que passa amb les rebaixes, qui no ven ha de rebaixar i rebaixar si vol fer net a la lleixa! Ja fa més d'un any que el "góvern" català les ha començat les rebaixes, i si no arriba a ser pel Banc de Sabadell, el concurs de creditors estava servit per als funcionaris públics. El que li passa al govern Mas és més fotut i han de vendre per sota del preu de cost. Tenen les  les lleixes són buides i han de pagar amb el que no tenen - d'altra banda el mateix que ens passa a molts dels seus proveïdors -. Com que Espanya no paga el que deu i tampoc no reconeix el deute i tampoc no creix l'economia sembla que ens haurem d'empassar un "se siente" i acabarem amb un païs arruïnat, "incompetent" econòmicament i sense possibilitats de recórrer al cobrador del frac! Cada vegada entenc més el que vol dir "objecció fiscal" vol dir no pagar els impostos. Per cert, afegiu-hi a tot plegat que el que es deu al Banc de Sabadell s'ha de pagar al 6% i segur que aquí NO N'HI HAURÀ CAP DE REBAIXA!

Fem un experiment? Proveu-ho si voleu, feu una imitació digna del Polònia: aneu a comprar a les rebaixes, però feu-ho sense diners -no calen- ni tampoc no agafeu la targeta. Un cop a dins, agafeu tot el que us calgui per a vosaltres i per a tots els parents i parentes, si voleu afegiu-hi també per als veïns i les veïnes i en acabat digueu a les dependentes i als dependents "se siente" i que si volen cobrar que vagin a Madrid. Aneu-vos-en sense pagar i quan us demanin els diners dieu-los "¿Por qué? ¿Por qué?" i a veure què passa!

 Bones rebaixes i bon any!