Aquest principi de curs està marcat pel tema del dictamen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística. No m'hi vull aturar massa, però sembla que el consens sobre aquesta qüestió és ampli i - un cop més - veiem com s'ha utilitzat com a eina política per part dels de sempre. Avui deia el candidat de l'altre partit a Espanya "Són com un anunci de cervesa zero-zero" per dir que no tenen programa ni proposta de cap mena. El manual del partit guanyador a les Eleccions Generals - no escrit però manual - avisa que posar-se amb els catalans, la nostra llengua, el refús als toros, la nostra televisió pública, l'escola i la voluntat d'anar sols, dóna un munt de vots. Tants vots que s'hi ha de fotre la cullerada!
Un cop més, ara hi ha quatre pares que es deixen utilitzar per aquesta gent, que no dubtà en el passat d'aprofitar-se de les víctimes del terrorisme, del senyor que volia retolar un, només un negoci en castellà i de les micronanominories en general. Una de les mares declarava l'altre dia a la Ràdio Nacional de Catalunya que havia nascut aquí, que tenia fills - ara ja universitaris - i que no parlava en català simplement perquè mai no ho havia necessitat. Potser la pobra dona s'ha adonat que no calia per a res saber el català i creu que per economia en l'esforç volia estalviar feina als nens i nenes. Si ella no ho havia necessitat mai, degué creure que els seus fills tampoc! Quines idees tenim aquí que fem que els nens que hi viuen aprenguin la llengua del país encara que mai no la necessitin! Aprendre - el que sigui - deu ocupar lloc!
S'ofeguen en un got d'aigua? Els "jueces" que encara la necessiten menys la nostra llengua no dubten a dictaminar en favor de la micronanominoria encara que es fotin tot el país en contra: són una colla de ximples (no pas tots)!
Bona tardor!
Política
