dimarts, 14 de febrer del 2012
Política
Vells temps
Aquesta tarda a l'escola hem fet una assemblea. Ara fa molt de temps que no en veia una amb condicions! En recordo unes quantes dotzenes a la universitat i a l'institut especialment multitudinàries: vells temps... De veritat que al voltat de 70 persones, en representació de més de 100 alumnes: mestres, pares, representants de les ampa, algun avi o àvia, i fins algun representant sindical: són una assemblea de veritat!
La cosa ha començat per quatre explicacions del que és una assemblea i de com funciona. Un cop superats els preliminars, he provat d'explicar als pares amb un vídeo explicatiu i un petit resum que he fet aquest migdia quines són les retallades que s'aplicaran amb el nou pressupost - o el que en diuen els sindicats, ni l'he llegit i de moment tampoc no me'l penso llegir - .
Un cop exposades les quatre línies s'ha iniciat un debat ordenat amb intervencions absolutament heterogènies, molt heterogènies com ho és la nostra escola. Hem percebut tots plegats una cosa que s'està perdent a molts pobles: l'esperit de poble, de comunitat que participa assembleàriament, bàsicament perquè hem fet una cosa que no està de moda, quelcom que es considera antic o caducat: HEM ESCOLTAT!
Davant de les adversitats que ens provoca aquesta tisorada hem posat quatre idees sobre la taula, poques i ben fetes, per mirar d'arribar a acords efectius. Com a professorat no hem presentat les plataformes sindicals que parlen de drets, sous, canvis i degradació de la feina, hem anat de dret a l'efecte general: què no tindrem a l'escola si s'apliquen aquestes retallades? Hem proposat i hem votat i per unanimitat hem acceptat quasi totes les propostes!
No hi érem tots, faltava molta gent, però tampoc no hi hauríem cabut 3000 persones. Els i les que hem compartit l'aula de sisè B hem respost a la convocatòria. Ens proposàvem informar i crec que ho hem aconseguit, si més no mínimament. Tot i informant em sembla que hem iniciat un canvi, petit però canvi, i com deia el capità enciam, "els petits canvis són poderosos".
Quan tornava cap a casa, amb un refredat de dos parells de caixes de mocadors, conduïa pensant i ara què? Doncs ara més, més si volem que ens escoltin, més si volem ser lliures, ...i tot pensant m'ha vingut aquesta cançó al cap, la lletra ho diu: "tots junts vencerem.. demà"). Avui encara és dimarts.
Celebrem-ho... i bona amanida!