dilluns, 12 de març del 2012
Política
Armòrica
No, no estic pas refredat i no volia dir Harmònica. L'Armòrica és el nom que els genials Uderzo i Goscinny van donar al poble de l'Astèrix, aquell poble que va ser l'únic a resistir l'invasor. Així es com catalogaria la feina feta al poble relacionada amb la lluita contra les retallades imperials: no hi ha sextercis, diuen. Només un poble en un imperi, diria el Cèsar. El savi del poble, el druida, afirmaria amb millor criteri que som un poble que ha fet els deures i que s'ha mantingut al peu del canó malgrat la deixadesa imperant a la comarca i al país.
Ara, després d'un parell de mesos de mobilitzacions, i després d'haver assolit alguns objectius en forma de més recursos per a la "ludus" (escola primària en la llengua imperial) i, en definitiva, per a la qualitat de l'educació dels nens i de les nenes, ens trobem a les portes de la total romanització?
Quasi us puc assegurar que no, en tot cas la situació assolida i guanyada a pols ha de servir que siguem - com a mínim - una colònia ben tractada, amb privilegis, una mica com la dels Bascos a la Hispània del governador Marianus! Una colònia però, on els funcionaris al càrrec de l'imperi seguiran al - XXV % (sigui amb la grafia que sigui). Dubto deia, que la romanització al C% sigui possible i quasi puc assegurar que poc o molt el petit llogarret seguirà fent front a l'imperi - amb o sense poció màgica -. I és que, de moment, els romans segueixen bojos com sempre.
En qualsevol cas, l'experiència haurà valgut la pena ja només si ha aconseguit fer bullir l'olla i que surtin a la superfície les deficiències de cònsoles, centurions i prefectes mentre la tropa - i "quina tropa" - manada pel prefecte de la "legió 101, o 102 segons com t'ho miris" (CIU) i per quatre sofistes d'importació s'equivoca d'enemic i de tàctica.
Tot i esperant que ningú no ens aixafi l'instrument al cap, com li passava sovint al bard que donava sempre la nota discordant,
Gràcies a totes i a tots i a brindar amb la poció màgica!