dissabte, 16 de juny del 2012
Salut
Fins a on podem arribar?
M'he aixecat de dormir aviat després d'una mala nit perquè a l'escola que hi ha davant de casa han fet una festa que ha durat fins les 12 i no m'han deixat adormir quan tenia són, que era cap a les 11, i per aquest motiu després m'ha costat molt adormir-me.... Cap a les 7 del matí ja era fora de casa. He agafat el cotxe i me n'he anat a pintar la cuina-menjador del minúscul apartament que tenim a Sant Antoni de Calonge que deu fer uns 20 metres quadrats però on el sostre, a la seva part més alta, depassa els quatre metres. Ja fa set anys que el tenim i encara no l'havíem repintat cap vegada i amb la llar de foc... Dieu-me imprudent, però és la primera vegada que goso fer una cosa semblant després de l'operació a cor obert de fa dos anys i vuit mesos i dels meus brots de tendinitis que m'afecten sovint el braç esquerre.
He començat a pintar i pintar cap a quarts de 8 i, quasi sense adonar-me'n, m'he polit tota la pintura: eren les 12 del migdia! Durant aquestes hores de feina he estat escoltant a la ràdio un programa de la SER des d'Alcalà d'Henares sobre teatre des del "Corral de comedias" (és el que feien a Ràdio Costa Brava) i ha reaparegut la suor exagerada: litres i litres, però amb el pal de fregar al costat, la feina s'ha anat fent sense massa dificultats afegides: m'he anat hidratant amb una ampolla d'aigua de litre i mig que he trobat a la nevera. Cap a les 12 deia, he agafat el cotxe i he tornat cap a casa. De tornada però, m'he aturat a portar quatre trastos a casa de la meva germana petita i el meu cunyat estava reparant la tanca de la casa que acaben de llogar... He pensat que em quedaven quatre forces i l'he ajudat fins a quarts de tres de la tarda! Ha tornat la suor i ha caigut ben bé mig litre d'aigua més! He tornar a casa força tocat i amb una torrada de guiri a la pell i he dinat... i fins ara no he tingut ganes d'agafar l'ordinador per escriure aquesta entrada... Ah, no us he dit que entre mig hem anat al supermercat i a buscar el pa...
Encara no sé fins on puc arribar però avui dec haver tocat el meu límit i ja m'està bé! Un mes abans de l'operació no m'hagués pensat poder arribar-hi ni de lluny. El meu problema valvular em va fer tocar fons i quasi no em podia moure del llit. Deu ser que m'estic recuperant, però són coses que només puc fer molt esporàdicament i més repartides. Ara a esperar les vacances per mirar d'agafar la forma caminant o pedalant, que aquest any, més que mai, seran unes vacances difícils perquè la paga doble diuen és de vacances en algun banc estranger per pagar a no sé quina cosina del sernyor Risc! Ara ja sé que puc fer-ho, ara he d'aprendre a decidir quan i perquè i a dosificar-me (com en Charlie Reixach). Necessitava provar-ho i ja ho he fet.
Ara que ja som a l'endemà m'he aixecat de dormir cansat però sembla que la cosa tindrà pocs efectes secundaris: del braç ni me'n sento, la pressió està bé 12,2 i 7,7: com un xaval! A les 9 del vespre "del dia després" estic realment molt bé - i no és pas perquè la dreta hagi guanyat a Grècia!
Apa, a treballar si teniu ganes de fer-ho i prou salut!