dijous, 13 de desembre del 2012

dijous, 13 de desembre del 2012

EPO?

Amb el cap no gaire clar, exposo el meu estat de salut, altre cop sota mínims. Resulta que fa una setmana ben bona que em trobo cansat, amb mareig i malestar i jo, que com a bon usuari dels serveis sanitaris que va i que em presento davant la metgessa de capçalera que opta, amb ull clínic, per definir-ho com un quadre viral... Un cop feta aquesta visita segueixo quasi una setmana amb la pressió pels núvols, cosa estranya en el meu cas perquè, com la llibreta de la caixa sempre voreja valors ínfims: - quinze i deu són un disbarat! m'exclamo jo a mi mateix...
Eritopoyetina?

Vet aquí que pujo un graó en l'escalafó de la sanitat i vaig a urgències, a les que són pagant, on em fan tota mena de proves analítiques i exploracions, ecografies, proves reactives, radiografies, electros, etc, etc.... De tot plegat només en trec en clar que, ves per on, la única dada discordant d'entre tot plegat n'és la presència exagerada de factors vermells a la meva sang, senyores i senyors, com un ciclista farcit d'EPO! A tot plegat li segueixen tres dies més de proves - fins i tot em miren si és que tinc tuberculosi -  fins a la visita al cardiòleg. L'home, d'edat avançada i criteris si més no especials, em diu que begui aigua i em farceix la farmaciola amb un munt de receptes incloses les seves estimades vitamines!

Li faig cas, si més no caldrà rendibilitzar els set euros de les set receptes! Tot plegat, sempre sota la protecció del sant protector gàstric de torn, començo per les vitamines que porten "la meva persona" a "l'antiga ruta del bacalao" i em deixen inquiet i sense poder-me aturar i naturalment, cansat i fet pols! Decideixo per mi mateix d'auto-dosificar-me-les i me les prenc només cada dos dies..

Amb tanta estona a casa començo a pensar en coses rares i a posar-me a on no m'hi demanen: deu ser al·lèrgia...? potser massa pollastre o massa verdura...? la vacuna de la grip...? Estan bojos aquests metges!

Avui que ja fa quatre dies que sortia d'urgències la pressió s'ha anat estabilitzat entre els tretze de dalt i els vuit llargs per la part de sota però, lluny de les meves dades de creuer, tot i això el símptoma primari del cansament no ha desaparegut, si més no el meu estat de cansament no encaixa amb el de qui no fot ni brot!

Ahir dijous,... a veure-les venir, sense perdre la fe en tot plegat, espero que l'EPO o el que sigui que m'ha afectat surti per un o per altre element de la meva anatomia i em retorni, si més no em condueixi al meu estat anterior de mala salut de ferro! Ara recordo el primer diagnòstic, si de veritat es tracta d'un virus deu haver llençat per terra més d'una carrera professional i esportiva!

Avui ja som divendres i la doctora de capçalera m'ha preguntat si volia l'alta o la baixa, i jo m'he decidit per la més refeta! A veure si amb aquest parell de dies la cosa es normalitza una mica més. De totes maneres, només queda una setmana, la del Tourmalet, però només una setmana!

SALUT I, SI FEU ESPORT, RES D'EPO!