dilluns, 15 d’abril del 2013
Política
Celebracions?
Avui llegia al diari que a la demarcació de Girona és on més estan creixent les noves contractacions i em pregunto d'on deu sortir la feina? No hi ha grues funcionant, aleshores, no deu pas ser feina al totxo... No ho acabo d'entendre però, si ho diuen les estadístiques, deu ser que és veritat, malgrat em comentava algú que això de l'estadística entesa com un art "és l'art de dir mentides". Les dades eren però, absolutament insignificants... deu ser fals optimisme del columnista!
Tenim prou indicis per començar les celebracions? Som pessimistes i penso que no pas encara. En tot cas les hem de diferir molt enllà. Som en un país amb pressupostos prorrogats i polítics desorientats, "al país d'en Mortadelo i Filemon", resava un dels locutors del matí. La cosa no està pas millorant, si més no hem caigut prou avall com perquè la pujada sigui molt i molt pausada, amb retrocessos. Sísif, el de la pedra que surt a la foto, estava convençut que no podia defallir i em penso que aquesta és ara mateix la nostra tessitura. Quan arribava al cim li queia i havia de tornar a començar...
En tot cas, els motius per a celebració venen dels hereus de la indignació: les plataformes. Ara resulta que estem en un país on hi ha plataformes que reivindiquen que s'aturin els desnonaments, que es tornin els diners de les preferents. Aquesta és l'esperança: hi ha gent que es queixa, finalment n'hi ha i - alerta - els titllen de nazis quan van a casa dels polítics a fer xerinola!
I som en un país que té plataformes que empenyen fort cap al procés sobiranista i, sabeu què? Ara de cop ens ha passat la por! Aquests sí que són motius de celebració! Em penso que estem arribant a dalt de tot de la pujada i ara, en som molts empenyent la pedra, més que mai!
Ara sento a la tele que les famílies que demanen l'escolarització en castellà es poden comptar amb els dits dels peus i els de les mans i en encara en sobren... La seva és una de les plataformes d'implantació més ridícula i insignificant que s'ha vist mai! I sabeu qui els dóna aire? Els jutges. Em fan gràcia aquesta gent disfressada de negre per tal que ningú no els vegi les panxetes que llueixen una bona part - diuen que el negre aprima - , que són capaços de dictar sentències on diuen que el que pensa un ha d'estar per sobre del que pensen 29! Democràcia? En tot cas vergonya pels qui no han portat a la presó ni un sol banquer. Són gent que imputen però no sentencien, que es fan veure però que no es treuen la feina de sobre, que diuen que apliquen la llei i la interpreten sovint de manera poc objectiva, que volen portar a la presó la pobra dona que compra menjar amb una "visa" que va trobar i en deixen fora en Millet i en Montull. I ara mateix fa 10 segons el ximple del ministre diu que vol canviar el terme "imputat" per el d'"encausat": ho acabo de dir, XIMPLE!
Hi ha indicis deia que "comença una cacera de bruixes" i aquesta vegada ve des de sota, des de la societat civil. No deurà trigar gaire a sortir una plataforma que planti els seus membres a casa dels banquers i dels jutges! Avui he ofert el meu suport a una iniciativa contra un "pájaro" de la "Policía Nacional" que ha pres el lloc a una pobre noia a la Plaça de Catalunya de Girona amenaçant-la amb la seva placa. La foto del seu cotxe ha rebut centenars d'adhesions i, a hores d'ara, el cotxe com a mínim deu ser en venda o cremat (i que ningú no se'l trobi pel carrer...). No es tracta pas d'apel·lar a la violència però, algú els ha de fer veure que The bròquil is over?
Segurament li queda poc però... segueix bullint amb la seva pudor característica!