Capitol 1: més enllà de 3 hores x dia, amb el dissabte i  el diumenge inclòs...

Aquests dies que corren em dedico, molt més enllà del que per horari laboral em tocaria, a mantenir en funcionament el treball a internet d'una escola - actualment uns 500 alumnes - a fer que aquest treball sigui el menys estèril possible. I és que aquest any mirarem de treballar per wikis i per l'EDMODO, una xarxa educativa de la qual sóc el principal gestor, i que ofereix la possibilitat de treballar online i de simular el que són les plataformes o llibres digitals, Moodle, etc. El que això implica per un gestor és estar al cas de missatges i activitats de tota la concurrència, des de l'ordinador o l'android, de programació d'activitats i la seva avaluació, la gestió dels reconeixements i dels temps més o menys ocupats - en el nostre cas dels temps de pati destinats a aules obertes per tota aquella mainada que no tenen ordinador o internet a casa i també a resoldre'n petits problemes. A tot això hi afegim no pas menys de cinc o sis blocs i sis wikis amb els seus repositoris... Sembla ser que això de la coordinació ens ho devem agafar una mica massa a la valenta els "turrais" i ara fins ens atrevim a gestionar un Facebook de propina!

Capítol 2: un parell d'hores setmanals, només un parell?

Com qui es planifica una activitat de lleure, també em dedico a recollir, provar i ordenar recursos online per a oferir-los a la formació dins del grup TAC de l'ICE. Un petit grup d'irreductibles ens seguim reunint cada mes per treballar, per compartir i generar materials a cost zero! Mirem de fer el que podem, encara que de vegades plorem i plorem desconsoladament procurem que l'humor britànico-català s'imposi. Fent i desfent aprenem els aprenents, però hem de mirar de no fer-nos-hi massa...


Capítol 3: "Àlies moderador": entre 4 i 8 hores setmanals, en funció de les èpoques...

Com qui s'hi llença sense xarxa fa uns quants anys més de 10, em vaig veure empès accidentalment a col·laborar amb l'AEMCAT, l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya. Aquesta colla ens dediquem a proporcionar formació, a gestionar llistes de correu d'intercanvi, repositoris de materials,... buscant la qualitat i l'excel·lència. Parlava abans d'èpoques, em refereixo a quan cal crear llocs web, gestionar formularis de manera extraordinària quan la feina s'acumula i és imprescindible. A altres temporades, com a moderador - gairebé el meu alter ego - gestiono les necessitats "tècniques" de una associació com la nostra amb més de 500 sòcies i socis. Això representa respondre setmanalment a no pas menys d'un centenar de missatges - també segons l'època, com els bolets -. Als estius planifiquem una setmana sencera de formació i als hiverns una sèrie de jornades i activitats complementàries sempre que sigui possible a un any vista . A punt , sempre a punt a http://aemcat.org

Capítol 4: per + inri: unes quantes hores més cada mes...


Com que la feina deu ser que no ens emplena, especialment als i les que acumulem centenars i centenars d'hores de formació en totes les àrees, i centenars més de formador, en el meu cas sempre informatitzada, ara va i a la feina ens fan inscriure a activitats formatives l'una darrera l'altra, que prenen temps a la feina del treball diari i que - ja que ens hi posem - poden acabar molt més enllà de l'horari laboral diari. Tot sigui a fi de bé, però son els rajos que omplen els estanys, no pas les gotes que omplen els gots... Una mica tip en puc haver quedat, avui fent números m'he adonat que ja passava de les 1600 hores acumulades! Bé, això  ho diu a la llista del que nosaltres n'anomenem "reconegudes"...


Capítol 5: companys, parents, veïns  i saludats: mai no se sap...


Els "turrais" som d'aquella espècie que fa el que pot per ajudar als que tenim a prop, en el meu cas com deia abans, en temes de bits. És una mena d'afició al col·leccionisme dels problemes informàtics del proïsme que faig per salut, encara que sembli mentida.Virus, escalfades i refredades, soft i hard, però problemes són problemes... Vuit o deu ordinadors al mes no fan mal... Aquest esprit em porta a mi mateix a oferir petites xerrades formatives alfabetitzadores a tort i a dret. I, aprofitant avinentesa també ens dediquem a fer tutorials per tal de fomentar l'autoaprenentatge!





Conclusió: pipes plenes...

Un cop "expulsat" i "espolsat" una mica el meu paper com a "turrai" sobre aquest planeta - i és segur que em deixo uns quants capítols - ara passo a veure si reflexiono sobre els perquès de tot plegat. Hi ha capítols que m'acosten una mica a l'estat feliç de la vida però, no seria un turrai autèntic si dins d'aquest aparent desordre no hi veiés amb optimisme certs elements positius en cadascun dels capítols.

Provaré ara de definir el que vol dir una pipa plena. Literalment i figurada una pipa massa plena no crema com hauria de fer-ho. Sota aquesta definició concloc que he de procurar no omplir-la massa o en tot cas deixar-la vessar adoptant un estat contemplatiu i de dedicació light, o més aviat descafeïnada. La compressió de la picadura deu ser també factor fonamental: segur que fa falta més temps per a tot el que és voluntari i el just i l'imprescindible per tot el que sigui d'obligada realització!

Si miro l'ordre dels capítols me n'adono que l'ordre dels factors no altera pas el producte però que avui mateix he dedicat temps a tots i cadascun dels cinc. Plego per avui que em toca dedicar una horeta o una mica més al capítol 1 i ja son 3/4 de 15. Els altres 4 avui ja han tingut la seva ració. Espero que la pipa no s'empleni massa... Ja queda poc però encara no vessa!!!