diumenge, 9 de febrer del 2014

diumenge, 9 de febrer del 2014

Material de rebuig

I el fil es trencà i l'espasa va caure i a fe de déu que em feu un tall de més de vint centímetres. Traiem-li ferro a la cosa, bé això és el que li trauran quan em treguin totes les grapes que subjecten la ferida ara mateix. A l'hospital hi vaig entrar dilluns a la tarda i va començar immediatament un tractament fins al moment de la retallada, l'endemà cap a les dues del migdia.

Amb un parell d'hores ben bones les metgesses van acabar la feina i vaig despertar-me a l'UCI del quiròfan molt emboirat. Al cap de poques hores ja era a l'habitació i l'endemà ja em feien passejar pel passadís connectat a diverses màquines i aparells. La connexió es trencà al tercer dia i ja com a element autònom vaig començar els darrers dos dies d'estada a l'hospital. Ara ja sóc a casa!

De l'estada a l'hospital us en voldria destacar dos detalls que segurament portat per les medicacions crec considerar especialment poètics. De bon matí un vol d'orenetes en ple mes de febrer es passejava revoltant al voltant de la mitja dotzena de nius que vaig poder albirar al costat de les finestres d'alumini a les quals donava la 424. A la meva finestra vaig tenir també la visita d'un colom que parava el sol de tarda. L'altre detall és la sortida del sol rere la muntanya de Montjuïc que vaig poder veure i compartir el matí del dissabte: us asseguro que la foto no li fa cap justícia!

Les metgesses semblen concloure que tot plegat ha anat bé i fos o no fos el que havia de ser o no ser la qüestió és que ara deu estar al porta-vidres d'algun microscopi i ja no és pas dins meu. Li dic adéu per sempre amb dolor, molt dolor, si més no força més del que recordo de l'altra operació. El meu cos ple de cicatrius sembla més, ara per ara, una disfressa de Frankenstein que no pas la d'un soldat ferit a mil batalles - més m'estimo no retratar-ho tot plegat, ara faria més nosa que servei! Diuen que el temps tot ho cura però només fa dos dies que sóc a casa i la dita, us ho puc assegurar, no s'està pas acomplint.

Hi ha dolor i hi ha mal però també hi ha tractament per mirar de pal·liar-ne els efectes. No puc pas deixar les pastilles ni els nebulitzadors i espero que tot plegat afluixi ben aviat.

Novament per a tothom molta molta salut!