dimarts, 25 de febrer del 2014
Salut
Mal company de viatge
Aquests primers 21 dies els he fet amb un company de viatge no massa agraït: el dolor. Fa mal i en farà com a mínim cinc setmanes més, segons les previsions. Els calmants habituals, els que pren tothom quan està refredat o té mal de queixal o d'orella, són petites crosses que van poc més enllà d'un maquillatge. Ara mateix per problemes al·lèrgics es descarten altres tractaments químics. Aquest dolor és un mal company de viatge, poc agraït, es dispara als pitjors moments, especialment a les nits, quan ja començo a dormir llença una sotragada i s'ha acabat el dormir i mai dels mais no m'abandona al 100%, com un desodorant potent. La inoportunitat es manté, i ja fa 21 dies... A la primera visita em van dir que m'acompanyaria entre trenta i seixanta dies i que aniria marxant progressivament però us he de dir que em costa molt quantificar les variacions de la intensitat en aquestes tres setmanes.L'àrea més adolorida és, evidentment, la que provocà la separació traumàtica del costellam dret i la que envolta els punts i les grapes - ara ja no hi són -. N'he provat moltes de posicions amb tota mena de coixins i d'elements tèxtils en sofàs, llits i cadires, però costa molt i molt posicionar-se de manera mínimament suportable. Dempeus el dolor es manté i està sotmès als sotracs de les irregularitats del terra, en qualsevol cas és molt difícil dormir drets! Cronològicament el dolor augmenta amb el pas del dia, la sensació és que als voltants de les set de la tarda - ara mateix - , després de la migdiada el cansament s'accentua i els calmants deixen de fer la seva feina o en tot cas la fan en un grau poc eficient.
De vegades, i aquesta n'és una, és molt millor viatjar sols que no pas mal acompanyats, però el que de veritat és el més important ara mateix és seguir viatjant.
SALUT!