Diuen que els que tenim dependència de medicaments ens convertim en addictes. Avui m'han confirmat que és el meu cas. I és que un relaxant muscular que és somnífer i ansiolític al mateix temps i que ja fa tres mesos que em prenc m'ha convertit en addicte. Avui ja fa 100 hores que no ens veiem les cares i la seva absència em provoca els símptomes de rigor: nerviosisme, taquicàrdia, alteracions de la pressió sanguínia, signes d'angoixa, lleugers tremolors...
 |
| Formulació del medicament |
Em deia la doctora de capçalera que és un efecte no desitjat del que no deixa de ser una droga, en el meu cas, necessària per poder-me'n sortir amb més facilitat del meu postoperatori. Avui mentre era a la visita he tingut la temptació de donar-li el talonari perquè em fes una recepta, tot i que a casa encara me'n deuen quedar un parell de pastilles, però m'he estimat més mirar de superar-ho.
Ara, assegut al sofà, escric en aquest Macbook atrotinat la mini-crònica del meu únic flirteig amb la droga. Espero no haver-me-la de trobar mai més i sobretot que no sigui "en un altre carreró obscur". Avui que és notícia el berenar canari de Dani Alves i el racisme al futbol, un anunci molt antic i que lliga ambdues coses:
Apa, cuideu-vos i feu-ho de veritat i no pas com el "Pelusa"!
Salut
