Amos del món...
Aquesta tarda, a la Pujada de l'Ou, a mig camí entre Platja d'Aro i Girona, just al punt on els carrils ens separen dels Barcelonautes, m'he topat amb una escena frapant. Com molts diumenges, hi havia una mica de cua en aquest tram però avui, que no ha pas fet un gran dia, el motiu no era la congestió de rigor, hi ha hagut una causa certament excepcional.
A mitja pujada, tres cotxes, el primer un miniutilitari vermell aturat amb la minyona filipina al volant, el segon un cotxe familiar negre i al darrera la versió més cara de la marca Porsche de 5 portes. Es veia clar que anaven junts. La presència de la minyona m'ha portat a pensar que allí hi havia quartos....Tres mainades estaven recollint totes les bosses i maletes i les posaven al portamaletes del Porsche. L'escena pot haver estat causada per diversos motius, però en cap cas no es veia cap símptoma d'avaria ni de xoc i encara menys de col·lisió. Cap senyal d'avaria ni tampoc res que s'hi assemblés. En cap moment a ningú no li ha passat pel cap que al mig com el dijous feien molta i molta nosa, ocupaven tot un carril i no hi ha hagut ni la intenció d'arraconar-se al voral.
La qüestió és que sembla ser que algú dels ocupants - dels amos o les mestresses - ha decidit un canvi de plans en evident mal moment, han aturat els vehicles al mig de l'autovia i ... han provocat un caos de trànsit. Amos del món és el primer que m'ha vingut al cap - bé amb una primera paraula puyòlica i crackoviana que ara mateix no voldria repetir, per no repetir-me, perquè ja fa temps en vaig titular un article.
Em puc equivocar en el meu plantejament, potser hi ha hagut una discussió, una avaria no visible, la caiguda d'un meteorit, una urgència inesperada, però és que hi ha gent que van pel món com si en fossin els amos. En el cas que ens ocupa a escassament dos-cents metres hi havia un espai on aturar-se, una benzinera i un carril lateral, i la qüestió és també que l'aturada ha estat precipitada però l'escena era quasi còmica.
Mentre el món giri i hi hagi les desigualtats socials que hi ha en passaran de coses d'aquestes, però la d'avui em porta a reflexionar en veu alta i a afirmar decididament que per a aquesta gent jo sóc només un pobre mestre, un residu del que queda de la classe mitjana que encara es belluga els caps de setmana... i, en qualsevol cas mai no podré dir com a l'acudit, "a casa tothom és pobre: el cambrer és pobre, la minyona és pobre, la mainadera és pobre, els jardiners són pobres, les cambreres són pobres, el massatgista pobre, l'entrenador personal pobre...".
Apa, a veure qui en troba un altre d'escena com aquesta!