Les oportunitats i els trens passaven de llarg mentre la seva vida es tornava més i més gris, la vida i més d’un cabell. De vegades l’atzar et porta per camins poc explorats, hi ha qui en diu karma d’aquestes coses. El cas és que un dia prop del final de la seva prestació per atur va aturar-la per carrer un homenet ben plantat amb pinta d’executiu, li direm senyor “x”, tot i que el nom estigui molt gastat el nom tampoc mai no acaba de fer la cosa. 

El tal senyor “x” li va demanar l’hora, ella li va respondre de manera aproximada, s’havia quedat sense piles al rellotge. Ben aviat la insistència del personatge va dur-la a fer un beure a la terrassa d’un cafè d’aquests de marca on et porten un got amb pedigrí. Va voler deixar-lo passar de llarg però les paparres deurien haver-ne après i no hi va haver manera. La conversa els va a dur a parlar de la vida i la nostra protagonista sense voler va treure “el tema”. L’altre no li’n va fer gaire cas, les reaccions químiques i les formigues es movien pel seu organisme i ja no hi havia res a fer.

El cas és que aquella mateixa tarda el departament de recursos humans va donar-li accés a una feina com assessora en l’empresa del tal “X”. 

L’”X” va portar-la a l’altar al cap de poques setmanes. Es podria dir que la vida li somreia. Tot i que les decisions les prenien per ella, si no havia de decidir les bones oportunitats només eren una futilesa. Es limitava a assentir i l’atzar la va dur per bons camins. 

Sense quasi adonar-se’n va començar una mena d’entrenament decisori. Primer va decidir que la melmelada de maduixa era millor que la de préssec, res, tres setmanes i ja va estar. Després va gosar anar a comprar i va triar un condicionador pel cabell de bona marca i que sortia a meitat de preu. Poques coses però ben triades van iniciar una mena de ritus iniciàtic cap a la normalitat decisòria. 

Al cap d’un temps de convivència en Xevi, ja em perdonareu però entre escriure el nom i posar la “X” només hi ha un caràcter de diferència, va proposar-li viatjar a Paris i ella va gosar contradir-lo demanant-li de fer un viatge més exòtic, era una oferta que havia rebut en un Sms del club d’assegurances del cotxe. El seu viatge va ser inoblidable, els capvespres a la sabana i els primers rajos de sol al matí en sortir de safari fotogràfic els van gaudir aquells quinze dies d’allò més. Estaven cada dia més i més enamorats. 

Quan van tornar del viatge l’entrenament s’havia acabat. El primer matí de rebombori i els canvis fisiològics tenien prou evidència: havia de ser mare. L’embaràs va ser absolutament magnífic. L’individu creixia amb salut i normalitat. Va néixer quan li tocava amb un pes perfecte i una salut envejable. La mare primerenca - el pare també - van fer sort. 

Ara és una bona mare, tothom ho diu. Es va deixar aconsellar aquells primers mesos per moltes mares amb més experiència però sabia quan la decisió havia de ser seva. Va triar una bona escola bressol i un cotxe fiable. Moltes decisions eren col·lectives però no sempre. Per acabar heu de saber que no va dubtar ni un moment quin nom havia d’escollir. Tot i que el pare no n’estava del tot convençut,  van posar-li… Llibertat.