Aquest mes de febrer, després de molta espera, hauré de tornar a passar pel quiròfan. Serà un canvi de vàlvula  per una de mecànica i una pròtesi de l'arrel de l'aorta - tot d'una peça -. Novament una aventura de final incert però amb bones perspectives. Avui la doctora PDS de l'Equip de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Josep Trueta m'ha dit que hi ha un risc alt, d'un 4% (l'altre operació seguien una escala que donava un 7%) i que ho farà el seu equip.

Explicacions ben fetes i en un pim pam de com anirà tot. Ingrés al migdia d'un dilluns, operació el dimarts al matí a partir de les vuit. Si tot va com ha d'anar, dos dies d'UCI i una setmana a planta i cap a casa amb Sintron i els controls habituals...

M'hi torno a trobar però l'espera s'està fent molt feixuga. De fet la prova de diagnòstic havia de ser l'abril passat i per re-programació va caure el 15 de juliol. Al 19 ja em va dir la metgessa que em porta que l'operació era inevitable però no va passar "a la comissió d'estudi" de l'equip quirúrgic fins a finals de novembre. No sabria des d'on comptar la llista d'espera, si ho faig des d'avui serà un mes però si comptem que sé que m'han d'operar des del 19 de juliol ens n'anem als 7 mesos. 

Doncs apa, a esperar la trucada... i per cert, avui n'he fet 58!