Les hores d’espera es feien llargues, el sol no sortia amb la celeritat que haurien volgut. El grill que cantava al jardí del darrera de la casa veia trencat el seu cant pel soroll dels cotxes que tornaven a la matinada amb més contingut combustible a l’interior que no pas als dipòsits. La nit s’estava fent més llarga del que tenien previst però, poc a poc, darrera dels turonets del far es començava a entreveure la claror incipient del nou dia.

 
Cada matí es repetia la mateixa història, i ja en feia gairebé deu dies de l’esdeveniment. Ara coneixien el que vol dir anar mal-dormits, ja ho crec que ho coneixien i, si no hi posaven remei, s’anirien separant del món ben-dormit a marxes forçades. La importància de ser al món era per a la parella de súper-socialitzats el motiu per llevar-se cada dia. Anar a les festes i saraus que organitzava el Club, sortir amb els companys i companyes del grup d’inversors, fer-se veure amb roba cara i aspecte impecable. El fet és que la maldormença no els permetia d’estar prou impecables i la gent del seu cercle comença a malparlar-ne.
Però si us pregunteu quin va ser el fet que el va portar pel camí del mal dormir, només us puc respondre que ells s’ho havien buscat. És un secret que ara per ara no es pot desvetllar perquè faria perdre interès a aquesta història que, per ser breu, ha de mantenir l’interès, com a mínim fins al final de la pàgina.

 
El karma els havia jugat una mala passada a la nostra parella de protagonistes. Ella, brillant als estudis i a la feina, i ell per herència podrit de luxe i aparença, tots dos dignes membres de la jet-set local. Diuen que el karma els acaba per passar factura a la mala gent, no vull pas dir amb això que la parelleta fossin mala gent, més aviat que la seva manca d’escrúpols ineducada els portava cap al xoc de manera irremeiable. En el seu vol de papallona pel món dels ben-dormits n’havien fet de tots colors sense sentir-se’n mai responsables, traient importància als esdeveniments i fent més mal que bé a la gent que els envoltàvem.

 
Vet aquí que la maledicció dels mal-dorments els va caure al damunt després d’un fet que, ara sí, us hauré d’explicar perquè el full ja es va acabant i hauríem d’anar passant al capítol següent. Havia plogut i el seu esportiu, de naturalesa i preu francament obscens, circulava molt fora dels límits de velocitat. El motor roncava desenfrenadament. En passar pel barri de les cases barates, els roncs de la bèstia havien despertat un nadó. Era un nadó esquifit d’aquells que són el suplici per a les mares, i els pares i per a la resta de parentela. Un d’aquells taps de bassa que dormen poc i es desperten mil vegades cada nit, dels que porten la família a llargs anys de vida terrenal al món dels mal-dormits. 

El nano era fill d’un matrimoni ben avingut, el cinquè de sis germans, de fet de pocs minuts li va anar ser el sisè, que els bessons ja ho tenen això. Doncs bé, el vailet es va despertar una matinada després que els costés déu i ajuda fer-lo dormir. Mare i pare ho havien provat tot: massatges i bressolades, canvis de roba i de bolquer, canvis de xumet,… No us ho havia dit encara, però si plovia probablement era per culpa de les cançons desafinades de son pare.

 
Anem al gra. Direm que l’aire que van xuclar els carburadors del motoràs en passar per davant d’aquella casa, li havia xuclat les ganes de no dormir a l’infantó i s’havia colat a l’habitacle minúscul i arran de terra de l’esportiu, havia entrat pels conductes de l’aire condicionat i havia estat respirat per la parella que hi havia al seu interior. I ara ja sabeu perquè no dormen. L’infant si que dorm, dorm com un liró, tal i com diu la seva padrina, ja li tocava fer el canvi…