El mot italià prima vol dir la primera, la prima dona és la primera de les dones i al món de l’òpera una prima dona sol ser una soprano de cos refet i amb veu prodigiosa. I no dic pas sol ser de manera inintencionada. La dona de la qual us vull parlar era una prima dona ben peculiar. Havia nascut de mare ballarina i pare empresari de l’espectacle. De ben petita destacava a l’escola a la classe de música. Cantava a tothora, als passadissos, en mig dels exàmens i això li havia causat més d’un problema. La mare insistia en fer-la ballar, per genètica li tocava, i tothom deia que hi tenia traça però la seva inclinació envers el bel canto era massa forta. Començà a estudiar amb una professora particular que el seu pare tenia en gran apreci, era una ex-soprano que havia tingut cert èxit fins que una malaltia a les cordes vocals l’havia relegat a la docència. La professora, des del primer dia, es mostrà sorpresa per les capacitats vocals de la noieta, de fet ben aviat va completar tot el seu programa d’entrenament i, amb les reticències de la mare, van enviar-la a estudiar a Paris. Allí, amb només quinze anys, va debutar a l’Òpera en un concert benèfic. El seu cos escanyolit va sorprendre tothom i és que mai, tot i que menjant era una autèntica llima, no havia aconseguit superar la ratlla dels cinquanta quilos. S’havia fet ben alta, el seu metre vuitanta la feia sobresortir per damunt dels personatges que aquells anys voltaven pel Conservatori de Paris. 

Amb només vint anys havia completat la carrera de cant i va treballar com a solista a diversos cors francesos. Més d’una vegada li havien ofert treballar de model, era un espècimen peculiar, d’una bellesa exòtica i però el seu do per la música era innegable. Com que la seva projecció era evident el pare va deixar els seus negocis, es va retirar i es dedicà a fer-li de representant. La va dur a Salzburg i també a Milà on va debutar als només vint-i-tres anys. El món de l’òpera estava trasbalsat amb la veu prodigiosa de la nostra protagonista, amb la veu i amb tanta precarietat volumètrica, tant que va despertar les enveges de les prima dones internacionals de la seva època, més d’una va voler posar-se a fer règim. Una vegada una diva de l’òpera italiana, després d’una representació, va deixar-la verda en una entrevista a la Revista del Bel Canto, l’article es titulava “l’Smirriata”. Els seus assistents tècnics mai van gosar a recomanar-li una dieta que li fes guanyar pes, veient-la endrapar qui gosaria? Perfeccionava i perfeccionava la seva tècnica, aconseguia uns aguts intensos i duradors, gosaria dir que eren sons mai produïts per cap ésser humà ni transportats per l’aire. La projecció de la seva veu arribava als darrers racons de la platea i fins al darrer pis, a la darrera fila del galliner. Quan cantava provocava un silenci mai escoltat abans, la seva presència imponent i fortament atractiva van contribuir al naixement del mite. 

Sempre deia a les entrevistes que el seu únic secret era la dieta variada i l’exercici moderat, però més d’un i d’una pensava que hi havia d’haver alguna cosa més. Al seu repertori Puccini, Verdi, Mozart, tocava tots els pals. A aquella edat va casar-se amb un violoncel·lista que havia conegut a Paris, un gran interpret del violoncel però que ni de llum somiaria fer-li ombra a la diva. Mil i un pretendents va tenir però va acabar-se casant amb el seu primer amor del conservatori. Van tenir bessons, en Govanni i la Carmen, tots dos amb nom ben operístic. Després del part, al cap de pocs mesos, la nostra diva va seguir la seva carrera. A la primera representació a l’Scala de Milà ningú no hauria dit que havia estat mare, del seu vestit de la talla 38 no en sobresortia ni un mil·ligram indiscret. Els millors dissenyadors de moda se la rifaven, mai no va pagar ni un sol dels seus vestits, la seva alçada i la seva figura la feien el més bell dels penjadors sobre el planeta. Així va ser com els seus escassos cinquanta cinc quilos van voltar pels millors teatres operístics del món i així va ser com la seva llegenda es feu molt i molt gran. Amb trenta anys s’havia convertit en la més prima de les prima dones, l’autèntica, la inimitabile prima dona prima.