L'espera em fa pensar que també s'anirà escolant la quaresma que queda i a cada cama la data s'aproparà una setmana més. Si bé és una manera poc reeixida de consumir els dies, les setmanes i els mesos, més val no agafar referents temporals. Per cert, divendres començo la caixa nova del medicament aquell que em dura trenta dies, la buida la llençaré al contenidor de paper i la nova l'encetaré pensant que serà la penúltima abans de l'operació i que, quan enceti la propera ja serà la bona. 

Tinc dies més actius i dies més aplatanats. Avui que el temps és insegur sembla que em costi més arriar. Segueixo fent quan puc els exercicis de fisioteràpia respiratòria que us explicava fa uns dies i sortint a caminar una estona els dies que m'hi veig amb cor - mai millor dit -. Els botiguers habituals amb els quals, com que em solen veure a mig matí, he hagut de parlar "del tema" em solen rebre sempre amb un "què? res?" i ells mateixos ja es fan la resposta. 

Aquesta setmana m'han renovat el carnet de conduir per deu anys més i la clavada ha estat espectacular. No entenc gaire que una cosa com aquesta pugui costar més de cent euros quan la revisió ha durat escassos 8 minuts i la feina d'omplir-lo no més enllà de 2 amb la foto inclosa. És el que hi ha quan es depèn de les administracions. Mentre m'esperava, com sol passar, l'ordinador que fa els resguards s'ha penjat i me l'han hagut d'enviar per internet. Per cert, ni un rebut del que m'han fet pagar. Hi he anat a peu fent un parell de pauses a la carnisseria i a la farmàcia per refer-me i he arribat a casa força trinxat.

Apa, bona quaresma i bones vacances!