Quan el gran Albert Pla deia que el món és un "pañuelo" jo sempre havia entès que es referia a un mocador de farcell com els que havien servit per una gran diversitat d'usos de transport o presentació i que tenen el disseny que hi ha a la imatge. Encara recordo que quan era petit havia vist pagesos que hi duien l'esmorzar i el beure penjat a l'extrem d'un pal o una forca amb les puntes nuades mentre anaven cap el tros o quan a plaça les pageses els desplegaven per posar a la venda els seus productes tal i com ara ho fan els manters amb els seus llençols sobrecarregats però sense el cordillam d'emergència. El mocador abans servia de davantal, per anar a collir, per protegir els cabells i durava anys i panys i es considerava article de primera necessitat. Recordareu que us parlava en articles anteriors d'una llista d'espera, doncs bé avui, casualment, he tingut constància de dos dels pacients que m'han precedit i que ja han estat operats i això em confirma el que deia l'Albert a la seva cançó: efectivament, el món és un mocador. El primer cas, l'he sabut - potser hauria de dir l'hem sabut - aquest matí els oients de RAC1 quan un dels col·laboradors del programa, productor i comercialitzador de fruita i hortalisses de l'Alt Empordà, saludava els oients i el presentador i feia un raport la seva experiència quirurgico-cardiològica a l'hospital Josep Trueta aquestes darreres setmanes.
A la tarda, una companya de la colla d'Olot li explicava el segon cas a la meva dona. És el cas d'una àvia garrotxina de 89 anys a la qual li han fet una operació al mateix hospital -just la mateixa operació que jo espero - encara no fa quinze dies.
Doncs apa, confirmat, el món és un mocador i hi som tots a dins i ara a veure quan el destí em portarà al capdavant de la llista...
Salut
