Seguim sense data. La trucada d'avui ha estat poc manys que catastròfica. L'he feta jo, de l'hospital no m'han trucat, cap notícia. M'han atès a la tercera trucada després de comunicar una bona estona. La secretària, amb "la lliçó apresa", m'ha dit que ara hi ha tres persones al meu davant. Fa quinze dies només n'hi tenia una i he d'entendre que tots tres tenen més gravetat que el meu cas. Després d'uns deu minuts llargs de provar d'extreure-li una data la secretària m'ha dit que cap problema si s'allaga tot fins a un any, i m'ha engegat aconsellant-me que faci una queixa per escrit. Naturalment l'he feta amb tanta educació com he pogut i n'he enviat una còpia a la dra de capçalera perquè en tingui constància car, en haver arribat al 10è mes de baixa, ja em cal una confirmació especial al comunicat del pronòstic i s'ha de marcar la casella que diu "pot allargar-se més d'un any". Acabo de rebre la confirmació que l'han rebuda, ara a esperar... Les meves raons al correu electrònic deuen ser les que ja us he anat exposant durant aquests mesos al blog que es resumeixen en: el que et diuen de paraula no es pot comprovar en realitat no t'ho han dit i el seu procedir és anar fent segons el que els passa, a l'Empordà en diuen "Can Pixa i Deslliga". Un cop aturada la sotragada de la mala notícia, ho he fet saber a la família i a un grup reduït de contactes dels que em demanen més sovint pel meu cas. He sortit al costat de casa, a uns 200 metres a buscar el pa amb cara de pomes agres, la porta ho ha patit. He dinat poc i aviat perquè tenia un desig de picar irrefrenable. A les 12 quasi m'acabava els tres canelons de pollastre sense sal, un iogurt i una galeta amb un got d'aigua.
Ara, ja sé que serà impossible, provaré de dormir una estona assegut al sofà. Deixaré escolar el dia i al pas que anem també tot el mes, procurant anar fent el paper i no quedar malament amb ningú.
Si em passa res, ja sabeu a qui podeu reclamar...
Salut
