Encara res... és la resposta que tinc desada per quan algú em pregunta. Ja era el segon de la llista fa quinze dies però no hi ha notícies. Si deixem de banda les vacances de Setmana Santa, que segur que no podem considerar dates hàbils, deuen quedar -toquem fusta- un parell de setmanes per a la data de l'operació que esperem fa molts mesos, massa. 

Aquests dies els he passat amb el meu propi calvari: els dolors musculars als avantbraços i els turmells han tornat sense cap raó aparent. Segueixo el tractament que feia quan des de principis de desembre de fa dos anys la cosa es va allargar fins a finals de juliol de l'any passat. Semblava que el canvi de medicació havia estat definitiu per acabar amb el problema però ja veig que no, que hi ha revifades, n'hi ha que s'estimen més parlar de brots. La denominació no fa la cosa, el dolor sí. A part d'això porto uns dies amb mareig que dedueixo deu tenir un origen digestiu.

Tornats a casa després d'uns dies de temporal de mar que ha deixat la part de les roques de Torre Valentina sense palmeres i se n'ha endut quasi tota la sorra, tornem a la rutina. Avui he anat només al supermercat a buscar un plat preparat per si un dia no tinc esma per fer carmanyola per al nen. Quan hi he arribat, a la porta, m'ha interpel·lat un ciutadà de Palafrugell d'origen gambià que m'ha demanat ajuda per agafar un autobús. M'ha explicat un grapat de raons: que  ha estat tres anys a la presó, que tres moros el van atracar i li van trencat el braç, que si ha anat a Santa Caterina (anava enguixat)... El cas és, i no per manca de ganes, que no l'he pogut ajudar perquè no duia res més que el telèfon per pagar i per tant m'he hagut d'excusar. Normalment sempre porto quelcom a la butxaca per donar a l'habitual que sempre demana a la porta del Bon Preu però avui he sortit de casa d'esma i no duia ben res. Avui qui m'ha demanat diners era un altre, l'habitual no hi era i no he pogut evitar pensar on deuria parar. 

Ara tocarà reconstruir, reparar i preparar-ho tot per a l'estiu... jo també!