dilluns, 25 de novembre del 2024

dilluns, 25 de novembre del 2024

,

Paciència...

Aquesta setmana tinc visita a cardiologia. M'han fet una analítica prèvia i espero altres proves. No em trobo molt malament però tampoc estic en condicions de fer el que en diriem "una vida normal". Segueixo amb episodis de dolor importants a la zona de les costelles i a les cames, al braç esquerra i també a l'esquena. També hi ha dies que tinc de marejos i vertígen, especialment en situacions de cansament, sovint provocats per baixades de tensió. 

Crec que mai no dubaré que l'operació em va tornar la possibilitat de viure millor i amb menys risc de trencadissa però també estic segur que em va deixar a dins un rellotge arrítmic que sento a tothora i a tot arreu. Estic aprenent a viure-hi però, a les estones de silenci el senten fins i tot els que m'envolten: em costa reposar. Aquest l'estiu, a principis del mes d'agost, les arrítmies em van dur a urgències després d'una experiència decebedora al CAP. Allà hi vaig estar quasi tot un dia i les proves no van delatar cap canvi alarmant. Em van enviar cap a casa amb una proposta de canvi de medicació si la cosa empitjorava, "si tens taquicàrdies" em van dir. 

No n'hi va pas haver, tot va seguir i, de fet, segueix igual i la medicació l'he continuada amb la pauta original fins avui. L'anticoagulant segueix en pautes de quatre setmanes i em dóna resultats força equilibrats.

A la pregunta, quan creus que et podrem fer l'alta? o quan podràs tornar a treballar? Ho respondré que quan estigui bé del tot i amb això seré inflexible. Si no em trobo en condicions òptimes no em puc reincorporar a una feina que demana estar al 100% cada minut del dia. Des del gener del 91 estic treballant només amb les pauses causades per la meva sabuda mala salut de ferro, la qual cosa vol dir que ja en són més de 33 anys al peu del canó i sempre en centres d'especial dificultat. Si bé fa molts mesos que estic de baixa l'alta hospitalària en realitat és del mes de juny.

Ara que ja només em falta un curs i quatre dies mal comptats per arribar a la jubilació, només em queda esperar el dia progressant cap a millors condicions físiques i mentals. Seguiré fent exercici i caminant tant com pugui però hi ha dies que penso que hauria fet bé de quedar-me a casa. 

Visita feta, al matí m'han trucat del cap que l'analítica no era completa, han perdut, trencat o simplement no van omplir un dels tubs, tampoc passa res era el del anticoagulant.

L'electocardiograma ha sortit força alterat però tota la resta està bé. Una pastilla més al dia per mirar de controlar millor les extrasístoles i qui dia passa ara empeny. I ens veurem a mitjans de juliol.

Apa, cuideu-vos i que la força us acompanyi!