Segur que aquest cop el protagonisme és per un bloc de pisos. Era evident, al primer segona fa 8 anys com a mínim que no hi viu ningú. La persiana del menjador és a mig baixar la resta són a baix i la pols que es veu des del carrer indica que no és pas un pis habitat. 

Tot i que el primer primera a mans d’un fons voltor no les té pas gaire més netes, però com que qui hi viu no se’n ocupa i als del fons els és absolutament indiferent la ronya els pesa a aquelles persianes. però avui parlem del primer segona, no pas del primer primera. Em sembla recordar que hi havia problemes d’herència, els nebots de qui n’era l’amo no estan per orgues i el pis està totalment abandonat. 

I és que els del primer primera ja s’encarreguen que no l’ocupi ningú. només us diré que sempre viatgen els pocs metres que hi ha de l’entrada al seu replà tot sols a l’ascensor, mai no hi tenen companyia. I no és només per les pintes que gasten, és que la mesura de les seves espatlles tampoc no ho permetria. A qualsevol soroll que senten obren la porta d’una revolada i el visitant es fa fonedís. Un dia que la cartera es va equivocar de pis de poc que no li agafa un cobriment.

El primer segona és un pis bonic i assolellat, com ho són totes les segones portes i l’amo sempre l’havia cuidat molt. Era un home traçut dels que  no era rar de trobar untant d’oli les xarneres de la porta de l’entrada a l’edifici quan feien soroll o traient la pols dels comptadors de l’aigua per fer ell mateix la lectura i calcular si el més en qüestió la despesa havia baixar un o dos passos.

Per dins el pis deu estar en un estat excel·lent amb els mobles dels 70 d’un estil vintage impecable. 

Aquest mati m’he fixat que algú havia desenganxat la placa de la bústia i s’han sentit crits a l’escala, era l’engominat de l’agència immobiliària que se les tenia amb “l’armari de dues portes” del primer primera.

Sembla que el pis es vendrà, el de la clenxa ha enganxat un cartell al balcó del menjador i ha sortit del pis estossegant com una cafetera espolsant-se com ha pogut la camisa blau cel que li ha quedat feta un poema.

però d’això ja en fa tres mesos però el preu que n’han fixat els hereus és molt alt i ningú sembla haver-ne fet requesta del primer segona.

He sentit a dir que els del fons ho han provat però no hi ha hagut res a fer, i això que en volen just el mateix que ells en demanen pel primer primera que d’altra banda ni és tan assolellat ni està en el mateix estat.

Demà hi ha reunió de la comunitat i abans que vingui l’administrador, el paio clenxinat de la camisa empolsegada, el tema del primer segona és l’únic de conversa entre els propietaris, “és que en demanen massa, no el vendran pas, de cap manera” xerren els veïns.

Doncs avui hem tingut una sorpresa de les grosses ha aparegut a la reunió i s’ha assegut ocupant les dues cadires l’armari del primer primera, el de la camisa ens ha explicat que ara és el nou propietari del primer primera, i que el primer segona ha quedat lliure per un lloguer el doble del que ell pagava (tothom ha ensumat que feia ferum de guiri).. 

Nosaltres només sabem que la feina del nou propietari té relació amb els serveis de seguretat privada però ningú no sap on treballa. 

I sAbeu què, un cop el pis ha estat seu el primer que han fet és netejar-ne les persianes i s’han tornat amables de cop i ahir al matí el vaig trobar untant les xarneres de l’entrada i ara el pis que és un desgavell és el primer primera han posat un armariet d’aquells amb les claus a dins i cada setmana hi passen dotzena de guiris, en grups de tres o quatre però mai no els hem sentit dir ni piu, es veu que un dia cap a les 11 del vespre van accionar l’interruptor del passadís i el del primer segona els va anar a fer “una visita de cortesia”.