En el cas que ens ocuparà avui la segona oportunitat no és pas el segon tir lliure ni tampoc el segon descart en una partida de póquer. tampoc té relació amb els afers del cor ni amb un canvi de feina o de carrera.

Es tracta de quelcom que es dóna a algú altre, una segona visita. En aquest cas podem dir que va ser  una segona oportunitat per a l’art contemporani. Havia visitat la que els diaris deien que era quelcom molr aproximat a la millor exposició del país d’aquest segle. Els quadres no li van fer ni fu ni fa la veritat és que els va trobar pretensiosos i mancats d’originalitat. Taques de pintura esgrafiades amb quelcom que rasca dins una gamma d’escassament 6 colors. Que ella mai no penjaria ni a casa seva ni a casa de ningú a qui li volgués bé.

El perquè de la segona oportunitat l’hem de buscar en el mini report que n’havien fet al telenotícies del dia anterior, les opinions dels experts i dels visitants a les càmeres de la cadena seguien posant els quadres pels núvols.

No va ser pas de cop, va tornar a la galeria després de perdre una ocasió per fer tard, no va poder comprar el que anunciaven com el millor xuixo mundial de l’any perquè quan va arribar a la pastisseria no en quedava ni un i la galeria era a prop molt a prop.

Hi va tornar i va veure que la majoria de quadres ja duien el gomet enganxat que indicava que la venda ja estava feta i confirmada. Hi havia quelcom que li feia pujar la mosca al nas en aquells quadres, llavors va buscar al mòbil informació sobre el farsant que els pintava i hi va veure en una crítica que ni tan sols els pintava una persona i que tot plegat eren poc més que l’obra diabòlica d’un artefacte, eren fets per un braç robòtic que seguia les instruccions de la intel·ligència artificial (com la de la foto). 

D’on venia doncs la fama i el rebombori, d’un galerista seguidor del mètode paranoicocríric de Salvador Dalí? d’un penques venedor de fum? Doncs no, tot plegat era el muntatge publicitari d’una oficina antifrau en el món del comerç internacional. Van voler demostrar que se’n podria fer una de grossa com Mr Orson Welles amb la guerra dels mons i a fe que ho van aconseguir.

A ella se li'n refotia que l’haguessin enredada, però quan va sortir seguia amb la neura per haver-se quedat sense el xuixo...