Essent l'últim crit al seu dia el van encomanar amb un disc ssd - no gens habitual en aquelles dates - i amb 8 gb de memòria RAM, que llavors eren tota una proesa.

Doncs bé, jo el vaig seguir utilitzant amb el seu sistema fins que ja no hi va haver manera d'actualitzar-lo, En el moment que els navegadors es van deixar d'actualitzar - dieu-me agoserat - vaig decidir que havia arribat l'hora de posar-li una bateria nova. El vaig desmuntar i vaig aprofitar per netejar-lo i fer-li manteniment, el trackpad començava a quedar-se enganxat. Quan els navegadors ja no es van actualitzar el vaig deixar per inútil dins d'una funda promocional vernella horrorosa ben bé tres o quatre anys.

Com indicava al principi, arribada la jubilació ja se sap tots tenim temps extra per a les nostres aficions, i buscant opinions a youtube vaig veure l'opció de posar-hi un Linux modern. N'era força escèptic, jo sempre l'havia fer servir amb PC. Pensava que hi hauria interminables problemes amb els controladors i la veritat és que wifi i càmera van ser el més complicat. 

Després de diversos intents per instal·lar la versió 25.04 vaig acabar optant per la 22.04 que té suport llarg i que sembla adaptar-s'hi bé. El meu objectiu, com veieu a la imatge era fer possible que semblés el que no era, és a dir que el seu look fos en un percentatge elevat el del sistema OSX. Per fer-lo semblar (l'Ubuntu a l'OSX) vaig utilitzar l'escriptori KDE Plasma perquè és més lleuger que el Gnome, i uns quants temes i extensions. El fons de pantalla vintage l'he fet afegint les lletres a sobre amb el Gimp.

Ara funciona molt bé però per a protegir-lo una mica he instal·lat el contolador de sensors d'Apple per a controlar els ventiladors. Quan fa feines feixugues xiula una mica però la bateria dura un parell d'hores i els navegadors "estan a la última".

Com en el cas dels restauradors amb el sistema he partit de zero i sembla nou però les icones de les aplicacions que ha decidit el tema són les d'aplicacions propietàries, però així ja queda bé...

Doncs aquests dies he estat provant aquest sistema operatiu amb el meu ordinador recilat, el Dell 7070 micro i us puc assegurar que, com a mínim momentaniament tot hi funciona bé. Després de petits problemes amb els instal·ladors i el rendiment i la memòria gràfica amb la versió anterior, Sequoia, ara amb tahoe només he hagut d'activar la gestió d'energia del processador amb la col·laboració d'un parell de preguntes a OpenAI.

Aquesta és la informació que ell es dona d'ell mateix, quasi la clava, però el de la foto és un altre.

La memòria de gràfics ha estat una decisió meva una mica sota els consells de la comunitat però es pot establir a la dada que es vulgui.

Jo m'hi sento còmode, especialment amb un monitor gran LG de 199 € que hi he afegit perquè m'han segrestat el meu antic monitor per la feina.

Ara mateix us escric amb un teclat màgic d'Apple i faig servir un ratolí Logitech Descolorit pel sol però en un estat impecable. Tinc una targeta de so UMC204 HD de Behringer que he provat amb tota mena de guitarres, baixos, teclats i micrófons i uns monitors d'estudi d'aquells que posen als bars a les terrasses. També m'hi funciona la tauleta gràfica CTH 680 Wacom amb un controlador de software lliure. La wifi i bluetooth són de la Tarja intel m2.

Per a la transferència d'imatges des de l'iPad i l'iPhone faig servir KDE Connect que funciona igual que Airdrop sense neessitat de Wifi. El suport per la tarja de wifi que hi he posat ha estat generat per la comunitat Hackintosh.

La gent de l'ofici de fer de metge només m'han sabut dir que tenia artrosi. Però cap no ha volgut donar-me ni una orientació per provar de rebaixar-lo. Ara mateix m'acullo a l'esmena d'anar provant remeis de l'àvia com el magnesi o el col·lagen de peix. Són sis pastilles al dia amb gust de llimona que es fonen a la boca com aquelles llaminadures que imiten les pastilles de medicament però en lloc de ser ben rodonetes tenen forma de medicament pel dolor, com ara els paracetamols. En dec haver pres una dotzena però em recomanen paciència, diuen que trigarà ben bé una setmana a fer algun efecte. Ara mateix no en noto cap fora de l'efecte relaxant que poden tenir les pastilles pel fet d'anar notant el gust de llimona una estona, com si estigués prenent una llaminadura tres cops al dia.

El meu extremisme té temporades, brota com les plantes a la primavera i n'apareixen brots als voltants del novembre i del febrer, pel que tinc detectat. Si algú que ho llegeix me'n pot donar raó us ho agrairia.

Apa, aneu triant el vostre extrem, colla d'equidistants!

El verb precipitar deu voler dir quelcom semblant a caure pel seu propi pes, i això és ben bé el que ha passat, m'ha caigut la jubilació per incapacitat pocs mesos abans que caigués perquè tocava, quan els dies ja han sigut prou i deuria ser l'hora. L'afronto amb certa indiferència, fa molts dies que faig vida de jubilat, de jubilat que no es troba bé però, al cap i a la fi, de jubilat.

Em van fer una revisió i la cosa s'ha accelerat. El dictàmen purament basat amb els informes mèdics, car el metge avaluador no m'hauria tocat si jo no li hagués xocat la mà per saludar-lo i acomiadar-lo - només em va preguntar si dormia bé - cosa que ja llueixo, amb la cara pago - doncs no, no dormo bé! La resta de preguntes pura verificació rutinària.

Avui he rebut la notícia del dictàmen i he procurat omplir el munt de paperassa electrònica i l'he retornada per treure-m'ho de sobre aviat. Ara espero no haver-la cagat en res! Tot el tràmit l'he fet telemàticament, no hi ha hagut contacte personal amb ningú, a veure si l'hauré vessada o no, en tot cas ara tinc el temps que em calgui per arreglar-ho, espero.

Nova vida diuen. Ara mateix no hi poso referents, deixaré que precipiti mentre cerco un banc on queixar-me i una obra per visitar.

Apa, que tingueu salut i peles!

Ve d'un reciclador expert en aquesta marca. Amb el límit al preu, aquesta és la millor configuració possible tot i que és molt ampliable. En primer lloc hi posaré el disc ssd que ja tinc d'1 tb i amb el NVME que ja porta ja seran 1,5 tb. Només cal obrir-lo treure l'encaix i sense ni un sol cargol encaixar-lo i connectar-lo al port i tornar a tancar la caixa que només en porta un que s'obre amb els dits.

Idea inicial:

Disposar d'un ordinador amb w11 a la darrera versió per poder utilitzar tot el software per windows (excepte alguns jocs molt exigents).

Que més endavant pugui substituir el MacMini del 2012 que funciona molt bé però que poc a poc es va notant més lent, tot i que també faig la feina amb el MacBook Air del 2015 que encara va al màxim. Tots dos Mac porten SEQUOIA i per tant estan a la última tot i que cap dels dos ja no la suporta oficialment. La casa n'és plena de Macs antics, en tenim 3 de portàtils del 2012-2015, 3 més de molt vells dos de blancs i un de platejat 2008-2009, el mac mini del 2012 i un d'actual MacBook Pro M3 per la feina del nen. Ja toca la jubilació dels tres més vellets n'hem guardat un per a funcionar amb el projector però els altres dos ja són carn de deixalleria, però és que sabia greu, amb Ubuntu encara funcionen.

DELL 7070 Optiplex Micro (305,40€ reutilitzat en principi en estat excel·lent)

- I7 9500T 3.0 de 9a generació 

- Disc principal 500 porta de sèrie Windows 11 professional.

- Disc secundari SSD aquest ja el tenia i puc provar-lo bé Ubuntu bé OS X, tot dependrà de la facilitat i de la paciència i aquesta no té preu.

- la ram és de 16 DDR4  amb 20 € la posarem a 32

- wifii bluetooth amb dos usb

- i el monitor serà el meu de 23" o  una tele de 42" tots dos a 1920x1024

- el teclat i ratolí seran els meus blancs de sempre Logitech i sense fils

- Amb el switch usb que tenim hi posarem també la tarja de so Behringer UMC-202

Eren anys de bicicleta en els quals ens regíem, pocs portàvem els rellotges de la 1a Comunió, que eren delicats i corrien molt perill a les nostres mans, pels tocs de sirena de la fàbrica. Demanar hora era molt fàcil. Llavors Al pla de Palau quasi tot eren horts i i hi corríem amb bicicletes tronades, només amb un fre i deslliurades de pesos innecessaris. Dels horts en solíem treure cireres o figues per fer una pausa després de beure una mica d'aigua d'alguna de les fonts que encara rajaven. Jugàvem a futbol només en dies especials, quan anàvem al camp dels anglesos o a la Devesa. El nostre esport era el bàsquet. Anàvem a la pista de la parròquia on en Ramon Sitjà -ara el pavelló porta el seu nom - o el mossén ens obria la porta o ens deixava la clau i a l'hivern seguíem jugant fins que arribaven els del Sant Pep jugàvem ben bé un parell d'hores quasi a les fosques. 

D'aquell temps ens en queden personatges, com l'Enrique, un pobre home que vivia de la caritat a la parròquia al qual havíem salvat la vida més d'un cop quan se li girava i es fotia amb el xiulet a dirigir el trànsit del carrer d'Emili Grahit i l'en tréiem esquivant els camions. 

Al carrer també hi havia un local on es trobaven els del futbol que no jugaven al Vista Alegre i que va ser molts anys la penya, la dels "Bons Aires" que era el nom del bar on queia algun gelat o una bossa de patates quan jugàvem algun partit perdéssim o guanyéssim, mai no era gaire important el resultat.

Aquell temps crec que tots els de la colla els recordem com  anys feliços, féiem força vida de carrer, anàvem a l'escola mitja hora abans d'entrar per fer unes partidetes al Guà  als racons d'aquell pati criminal que ens havia rascat a tots els genolls perquè era mal asfaltat, encara ho és ara que acull la facultat de medecina. També van ser els primers anys de monopatins i recordo tardes memorables a la baixada de Puigvistòs on rarament hi havia cap accident important.

També van ser anys de fogueres monumentals a la llera de l'Onyar a escassos metres de la benzinera de la Creu, que encara i és, ara seria impossible. L'Onyar al temps de pluja baixava fins a dalt de tot i s'havia endut més d'un pont, feia basarda però era un autoconeixement. 

Després, en acabar vuitè, molts ens vam perdre la pista, separats a diversos instituts. Ens vam retrobar l'any del cinquantenari per fer uns sopar i vam rememorar aquells temps i jo vaig pensar que ho escriuria però  me n'he pas recordat fins avui.  

Els temps regits per la sirena de la fàbrica. I per cert són les sis, i ja fa anys que no xiula.

Com a segona clàusula l'esmena que se'ls va ocórrer en cinquè lloc diu  que a ningú no se'l pot pas jutjar dues vegades pel mateix delicte o sigui que si algú se'n surt amb una pena molt baixa i ja hi ha sentència, no hi haurà segona oportunitat serà la primera la que prevaldrà.

La tercera diu que ningú no ha declarar quelcom que posi en risc la seva vida, o sigui a fer "l'acuseta", " a piolar", a delatar en termes jurídics si això et posa en risc que et facin una cara nova.

Molt americà tot plegat, i si a part de tot això tens un papa o un tiet president ell et pot eximir de totes les teves anades d'olla. Ho han fet els dos darrers presidents, i deu ser que per això ho han fet per a ells mateixos o per als seus fills. I és del tot legal, ho diu la llei!

Per mi els vents favorables són variables segons giri el vent com diuen, però no m'enfado pas,  ans el contrari quan hi ha el vent en calma sol ser quan em trobo millor però també va bé una mica d'aire per fer neteja de la pols en suspensió i de la merda que porta l'aire especialment a les ciutats. 

Proclamar quelcom als quatre vents és esbombar una notícia bomba, normalment menys bomba del que pensem nosaltres mateixos, potser per als altres no és res de rellevant, no és cap "coti" remarcable com el de la cançó. 

Els criteris per a fer l'esbombament, la selecció del moment i de la intensitat, la tria de paraules: això són les condicions prèvies a l'esbombament. I és que tot ho hem de fer amb seny, fins i tot sortir de casa quan bufa massa fort la tramuntana.