El mànec és còmode, prou còmode com perquè, després d'un període de dolors musculars quasi insuportables a totes les extremitats, fos el que més s'adeia al meu estat físic. Recordo que els primers mesos del 23 només podia tocar entre cinc minuts i un quart d'hora cada dia amb una bona estona abans i després de fregues amb bosses de gel o ampolles d'aigua congelades als canells i als avantbraços, però era la meva vàlvula d'escapament i ho havia de fer: necessito tocar si puc cada dia, això ho tinc força clar. La segona meitat de l'any, després del canvi de medicació que era la causa dels dolors, he arribat a tocar-la més d'una hora diària i fins avui sense novetat i començo a notar que progresso tècnicament.

Segueixo tocant i espero que un dia ho pugui fer mentre em recupero, les altres tres vegades que he passat pel quiròfan tocar ha estat clau en el meu procés de recuperació. El primer cop el piano, el segon el baix, el tercer la bateria i el quart ha de ser la del cent trenta-set.

Salut i música!